Un dia de cada dia

A les vuit del matí acostumo d’anar a buscar el pa en un forn que porta una noia molt simpàtica, alta, rossa i amb els cabells arrissats.

Pel camí trobo pares i avis que porten nens a l’escola. Uns van parlant, d’altres van plorant, i n’hi ha que fan preguntes als grans. Avui, una nena li deia al seu avi:

-Abuelo, ¿tú sabes cómo se dice “ratón” en inglés?

-Se dice “ratolí” -li va respondre l’avi-.

-Abuelo, ¡esto es en catalán! -I anven rient tots dos.

A l’arribar al forn, unes senyores, una d’elles acompanyada d’un nen, compraven pa per fer l’entrepà i comentaven:

-Quin temps farà demà?

La dependenta rossa respon:

-Han anunciat pluges per a tota la setmana.

El nen que estava amb la seva mare s’entristeix una mica i es lamenta:

-Quina mala sort! Havíem d’anar a la platja!

Carme Vallverdú

 “Descripció d’un moment quotidià”, proposta de treball de setembre.