Un judici de pedra, Les noies de pagès, Germà: ressenyes
 |
Un judici de pedra, de Ruth Rendell, traducció de Carles Mengual i Sílvia Alemany, Editorial Males Herbes, 1977, 252 pàgines.
Primera lectura de "Llegir +” (comentada el 16 de novembre de 2023)
Quan la família Coverdale va contractar com a serventa l’Eunice Parchman, ningú va sospitar que guardava un secret. La vida de la protagonista, una dona aparentment normal, treballadora i respectuosa amb la família Coverdale, es complica davant la incapacitat de resoldre qüestions trivials i quotidianes com saber què diu la nota que li han deixat per fer la compra. El personatge de l’Eunice es va dibuixant al mateix temps que evoluciona la trama; a poc a poc descobrirem com pensa i què és capaç de fer per amagar el secret del seu analfabetisme.
“L’Eunice Parchman va assassinar la família Coverdale perquè no sabia llegir ni escriure”
 |
Les noies de pagès, d’Edna O’Brien, traducció d’Aurora Ballester, Editorial Sidillà, 1960, 270 pàgines.
Segona lectura de "Llegir +” (comentada el 20 de desembre de 2023)
La Caitheleen és una noia introvertida que viu en un petit poble de la Irlanda rural dels anys 50. El pare és un home violent que té sotmesa la mare, sempre preocupada pel marit. Quan la Cait perd la mare troba refugi en l’amistat de la Baba, una noia extravertida que té un rol dominant en aquesta relació, desigual però sòlida. Juntes rebutgen les normes d’una societat repressiva marcada per la religiositat i el masclisme i emprenen el camí cap a la llibertat.
 |
Germà, de David Chariandy, traducció de Marc Rubió, Editorial L’Altra Editorial, 2017, 184 pàgines.
Tercera lectura de "Llegir +” (comentada el 16 de gener de 2024)
El Michael i el Francis son germans i viuen a un suburbi de Toronto, El Park, un lloc que marcarà la seva existència de manera inevitable. La vida no és fàcil en un barri pobre de migrants on la droga, la delinqüència i l'abús de poder imposen unes regles no escrites que s’han de conèixer per poder sobreviure. Amb una mare entregada però absent, s’han d’enfrontar sols a un món hostil i superar les seves pors i inseguretats. El Michael i el Francis són germans de sang però també ho són de tribu.
Conxita Alcázar
Dins del cor de Chopin, La neta del senyor Linh, Camí de sirga (còmic) i Carta d'una desconeguda: ressenyes
Dins del cor de Chopin, de Mònica Batet, Editorial Empúries, 2020, 141 pàgines.
Cinquena lectura de "Llegir +” (comentada el 13 de març de 2024)
El primer i l’últim dels 18 contes d’aquest recull són el marc autobiogràfic de l’experiència de l’autora amb Polònia, la seva cultura i la seva història. La resta estan emmarcats en la dècada dels 80, i se centren en les massacres i penalitats que han patit els polonesos. A Katin, per exemple, es presenta l’ensinistrament d’un jove soldat per participar en la matança de polonesos per soldats soviètics el 1940. D’altres, com Dos quilos de sucre, un de farina, mostren la desesperació d’una mare que no pot aconseguir menjar per als seus fills. Altres contes contenen elements simbòlics basats en el folklore, o éssers d’ultratomba que visiten les persones que han estimat.
Són relats originals, amb un llenguatge planer on no hi falta un punt de misteri i de sorpresa. La seva lectura és un incentiu per visitar Polònia, com hem fet nosaltres.
La neta del senyor Linh, de Philippe Claudel, traducció de Lourdes Bigorra Cervelló, Angle Editorial, 2019, 124 pàgines.
Sisena lectura de "Llegir +” (comentada el 10 d’abril de 2024)
El senyor Linh ha fugit del seu país devastat per la guerra amb la seva neta de tres setmanes, l’única supervivent de la seva família. Arriba a Europa i es troba amb gent que li asseguren la subsistència però no li donen comprensió ni escalf, fins que troba un home gras i trist, en el qual, malgrat no entendre’s amb paraules, troba un amic que l’ajuda a tirar endavant en la seva difícil situació.
En aquesta novel·la breu, gairebé sense diàlegs i amb un final sorprenent i emocionant, hi trobem reflectida la condició humana: tristesa i alegria, solitud i companyia, derrota i esperança… Malgrat que es va publicar el 2005 en francès, avui és ben actual el drama dels refugiats que cada dia han de deixar el seu país.
Camí de sirga. Una adaptació de la novel·la de Jesús Moncada al còmic, de Roberto Morote, Trilita Edicions, 2021, 174 pàgines.
Setena lectura de "Llegir +" (comentada el 15 de maig de 2024)
Aquesta novel·la gràfica condensa en 174 pàgines les 300 de la novel·la de Jesús Moncada, Camí de sirga, escrita en 1988, i centrada en la desaparició de Mequinensa sota les aigües de l’embassament. Com la novel·la, reflecteix la decadència del món rural i presenta molts del personatges i situacions, tot i que el format de novel·la gràfica no permet reflectir tota la complexitat i els matisos de l’obra de Moncada. En canvi, hi trobem els diàlegs que Roberto Morote hi ha posat, tal com exigeix el format, i que ens van guiant per la història, amb els salts en el temps, tal com va fer Moncada. El dibuix en blanc i negre vol reflectir la nostàlgia per aquest món desaparegut.
A part del seu valor, és una bona manera d’interessar els lectors per llegir l’obra de l’autor de Mequinensa.
Carta d’una desconeguda, d’Stefan Zweig, Viena Edicions, 2023, 81 pàgines.
Vuitena lectura de "Llegir +" (comentada el 12 de juny de 2024)
Es tracta d’una llarga carta que una dona adreça, quan es veu a prop de la mort, a l’home de qui està enamorada obsessivament i en secret des dels tretze anys, i on explica qui és ella, quan el va conèixer o els seus encontres. El relat és declaració d’amor, testament, homenatge, retret i plany a la vegada. El breu text, escrit amb una gran mestria i sensibilitat, fa que, tot i no acabar de justificar un amor tan obsessiu, el lector empatitzi amb els sentiments de la protagonista.
Tal com diuen els crítics, és una mostra d’alta literatura i una metàfora de la incomprensió entre els éssers humans. Jordi Llovet, a El País, diu: «Diguem-ho clar: aquesta és una de les novel·les més extraordinàries que s’han escrit els últims cent anys... Vet aquí una perla que heu de llegir.»
Montserrat Vallès
Sortides del 2024: Pedralbes i Vic
Pedralbes
El dia 22 de febrer hem anat a passejar per Pedralbes. Hem entrat als jardins del Palau i després hem pujat per l’Avinguda de Pedralbes i ens hem anat detenint davant dels seus edificis singulars, com la Finca Güell, amb la reixa monumental de Gaudí i les moltes cases particulars del Modernisme que hi ha al llarg de l’avinguda. Als carrers propers hem admirar l’església de Montserrat i la torre de Santa Caterina, una antiga masia medieval.
Però el que més ens ha agradat ha estat el monestir de Pedralbes, que hem visitat meravellades. Hem vist un audiovisual sobre els moments principals de la seva història, hem passejat pel claustre, per les cel·les de les monges, en molts casos amb pintures medievals dels artistes més importants del moment. Hem entrat al refectori, a la cuina i a totes les dependències domèstiques. La visita de l’església gòtica ha posat punt i final al passeig. Ara toca dinar a la Casa d’Astúries, i així ho hem fet, molt bé, per cert. Hem passat un dia molt interessant i no ens hem cansat gaire. A veure quan repetim!
 |
| Claustre del monestir de Pedralbes |
 |
Vic
El dia 3 d’abril de 2014 hem fet una altra sortida, aquesta vegada a Vic. De bon matí, hem anat amb tren de Sant Feliu a L’Hospitalet i allà hem agafat un tren de la línia R3, que al cap de gairebé dues hores ens ha deixat al centre de la ciutat.
Durant el matí hem passejat per tots els carrers i places, començant per la popular plaça Major o del Mercadal. Seguint un codi qr hem pogut observar els llocs més remarcables i conèixer una mica la seva història: el temple romà, el pont romànic de Queralt, les muralles, la Biblioteca Pilarín Bayés i els nombrosos palaus i cases senyorials, sense oblidar les esglésies. Precisament la idea de venir a Vic ha sorgit arran de la lectura de Laura a la ciutats dels sants, de Miquel Llor.
Després de veure tants edificis interessants, hem dinat, i molt bé, al Celler d’en Miquel, a prop de l’estació. Abans, però, hem comprat fuets en una petita botiga, l’amo de la qual ens ha explicat alguns detalls de la història de la ciutat i particularment de l’origen de la plaça del Mercadal. Un altre dia entranyable!
 |
| Plaça del Mercadal de Vic |
Montserrat Vallès
Subscriure's a:
Missatges (Atom)