L'hostal de la Glòria: ressenya



  L’Hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra, aplega l’acció teatral o dramàtica amb un llenguatge poètic. És una de les seves obres més emblemà-tiques. 
  L'acció transcorre en un hostal de Ripoll l’any 1823 i dona cabuda a una barreja de personatges que conviuen i tenen la funció de diversificar situacions, actituds, maneres de ser, drama i comèdia. La trama gira a l’entorn del triangle amorós format per la Glòria, mestressa de l’hostal, l’Andreu, el seu marit, i la Roser, germana d’ella. La Glòria, personatge principal, és una dona segura, forta, alegre, que enamora a tots els homes que l’envolten i juga amb tots ells dominant la situació. L’Andreu, covard, apàtic i feble, s’ha enamorat de la Roser. La Roser, jove, l’antítesi de la seva germana, reservada i malaltissa, té un paper fonamental en el triangle amorós. El moment de perill és quan la Glòria utilitza el joc amb el jutge per provocar la gelosia i la recuperació de l’Andreu. A través del penediment i el perdó, dona a l’obra un final feliç.

El text combina escenes costumistes i còmiques amb situacions dramàtiques, amb el suport d’un llenguatge literari, aparentment col·loquial, i un vers colorista i sensual que facilita la connexió amb el lector. Les acotacions completen el sentit del text, però l’excés de significats de paraules i d’explicacions a peu de pàgina, i l’ambigüitat en el llenguatge, dificulten, de vegades , el ritme de la lectura.

Encara que considero que el tema avui està desvinculat de la realitat, aconsegueix agradar a un públic heterogeni.


M. Teresa Naval

Cap comentari:

Publica un comentari

Els comentaris apareixeran després de la revisió