He descobert la Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979 ) mitjançant la seva novel·la Dilluns ens estimaran (Premi Nadal 2021). M’ he interessat per aquesta escriptora que no coneixia i he descobert que ja porta uns quants llibres escrits i que molts d’ells tracten sobre una realitat que ella ha viscut de primera mà: el tracte i la integració de la societat marroquina al nostre país.
Als vuit anys va venir a Vic amb la seva mare i els seus germans on vivia el seu pare, que va arribar abans que ella naixés. Allà va fer la seva formació acadèmica fins arribar a la Universitat de Barcelona, on va estudiar Filologia àrab.
La novel·la és la història de dues noies d’origen marroquí que viuen en un barri de l’extraradi de qualsevol ciutat (expressament l’autora no cita la ciutat), envoltades del seus veïns, marroquins musulmans. Volen sortir d’aquesta situació: de la repressió familiar per ser dones i de la pobresa. Són joves i estan plenes d’ideals. Al llarg de la novel·la veiem com molts d’aquests ideals van caient. Junt a aquesta pèrdua dels ideals, a la novel·la també estan presents el feminisme i la lluita de classes.
Les seves novel·les estan plenes de personatges femenins amb molta força, precisament la filòloga Mita Casacuberta, referint-se a la Fàtima, la protagonista de Mare de mel i llet, una altra de les seves novel·les, ha dit: “Hi ha tres personatges femenins a la literatura catalana: la Mila, la Colometa i la Fàtima”.
La seva prosa és apassionada, incisiva i crítica, i sempre anomena a les coses per el seu nom.
A mi m’ha entusiasmat i recomano la seva lectura per passar-ho bé i per tenir un coneixement millor d’aquesta societat que ens envolta.
Magda Ábalos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió