Sang calenta: ressenya

 

Sang calenta, d'Irène Némirovsky, La Magrana, 2007, traducció d'Anna Casassas, 127 pàgines

Manuscrit inèdit que es va descobrir l'any 2005, L'escriptora va morir l'any 1942 a Auschwitz, als 39 anys. Fugint de la revolució bolxevic, es va establir a França amb la seva família. 

El llibre ens situa en una zona rural a la Borgonya francesa, que  l’autora descriu molt bé utilitzant detalls descriptius i sensorials que fan que ens sentim integrades en el paisatge i en l'ambient clarament rural en què tothom busca evitar situacions problemàtiques. Molt bona descripció dels personatges, tant principals com secundaris.

El Silvio, narrador, un home ja madur que ha passat la joventut viatjant, ara es relaciona amb la poca família que li queda i reflexiona sobre la vida, i el que comença sent una història plàcida enmig del camp acaba amb un daltabaix que desvela secrets de joventut inesperats, davant dels quals tothom tanca els ulls intentant evitar els conflictes, fins que l'explosió és inevitable.

La sang calenta de la joventut ha tingut conseqüències. La societat rural, callada, intimista, monótona, que no vol més que tranquil·litat intenta ignorar-les. 

Un llibre de lectura fàcil i atractiva, una petita joia.


Mercè Escolà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris apareixeran després de la revisió