-Què em dius de la Neida? Sembla que sempre està capficada, i això que tot li va bé i té feina.
-Si ho sabessis! La seva vida no és tan bona com creus. El seu caràcter seriós, la seva mirada confusa, és perquè ha tingut una vida molt dura.
-No ho sabia. I doncs?
La meva amiga va explicar-m’ho. La Neida era una bona noia com tantes, però la seva història era tota una novel·la. Vivia en un poblet de barraques disseminades on la subsistència dels habitants consistia a tenir cura d’algun bestiar o d’una escassa producció agrícola.
Era la gran de nou germans i, des dels onze anys o abans, va haver de fer de mare, criada, agricultora, pastora... Una vida de supervivència que, d’altra banda, és molt comuna en certes aldees de Sud-amèrica o Àfrica, fins i tot d’Àsia.
Ella no va poder anar a l’escola, però amb la seva feina va poder fer que els seus germans petits hi poguessin anar.
Als setze anys va ser mare, i la seva vida va continuar havent de treballar i cuidar el seu fill a més dels germans; va haver de deixar uns i altres i emigrà a un destí incert on trobar una feina que li reportés suficients guanys per pagar els seus deutes i els de la família, i per poder alimentar pares, germans i fill.
La Neida no ha pogut ser mai una nena, no ha pogut gaudir de ser una adolescent despreocupada, ni una jove feliç. Ara, a prop dels quaranta anys, és una àvia que ha viscut sempre per als altres, sense poder viure la seva vida. La vida li ha passat en un obrir i tancar d’ulls, ara ja ho ha viscut tot i no ha viscut res. El pas de nena a adulta va ser tant ràpid, i la seva vida tan intensa, que sembla que ja tingui vuitanta anys.
-No sabia res de la seva història – vaig dir jo-.
-Doncs és la història de moltes noies que, com ella, cerquen en altres països el que no poden trobar en el seu.
Imma Cauhé
“Narració amb un protagonista del nostre entorn, que contingui un diàleg i un narrador-testimoni”, proposta de treball d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió