El cadàver exquisit (i 2)

Fragments de referència:

1. “Els seus ulls verds i penetrants van recórrer lentament el rostre dels dos germans com si volgués llegir-los els pensaments.”                El príncep de la boira, Carlos Ruiz Zafón
2. “Sigui com sigui, va saber què era un àpat jueu, prou que sí.”         El trastorn de Partnoy, Philip Roth
3. “La noia abaixa els ulls, fent veure que mira les banyes del cervo que hi ha en la catifa, i donya Ramona pensa entre si:- “Malviatge! Que em costa trobar una ocasió a propòsit per despedir-me!”        Quadres de costums urbans del vuit-cents, a cura d’Enric Cassany

INVITACIÓ DESAFORTUNADA

Aquella invitació va ser inesperada, no va saber dir que no, no coneixia ningú dels convidats, era una llepafils i no tots els menjars eren del seu gust, per això no acostumava a acceptar convidades d’estranys, però ja estava fet no n’hi havia d’altra.

Sols entrar i donar un cop d’ull, tal i com havia temut, va saber què era un àpat jueu, prou que si.

En una altra situació hauria donat mitja volta i hauria tocat el dos, però els seus ulls verds i penetrants van recórrer lentament el rostre dels dos germans com si volgués llegir-los els pensaments, i no es va atrevir a moure’s d’allà. Va asseure’s en un racó mirant de no ser vista i passar desapercebuda. La noia abaixa els ulls, fent veure que mirava les banyes del cervo que hi havia en la catifa, i donya Ramona pensa entre si:- “Malviatge! Que em costa trobar una ocasió a propòsit per despedir-me!”

No n’hi va haver d’altra, havia de quedar-se fins finalitzar l’àpat.

Imma Cauhé

Fragments de referència:

1. “El silenci es va allargar uns segons al despatx de la casa.”             Quan érem feliços, Rafel Nadal
2. “La Maria es va guardar la carta a la bossa.”           Per què no m’ho deies?, David Nel·lo
3. “Va tirar enrere la cadira, va posar-se l’americana i va sortir.”           El llicenciat en lletres,  R. K. Narayan

DECISIÓ

El silenci es va allargar uns segons al despartx de la casa. La situació començava a fer-se anguniosa i la Maria es va guardar la carta a la bossa. No el va mirar a la cara. No tenia forces per fer-ho. Dins seu hi havia un munt de sentiments nous que no sabia com expresar: decepció, ràbia i dolor.

Estaven enmig d´aquella penombra de la tarda que envaïa l’estança i que semblava que també s’havia introduït dins dels seus cors.

Aquella carta havia estat l’instrument i, a dins, unes sencilles lletres tenien el poder de canviar el destí de les seves vides.

Va tirar enrere la cadira. Va posar-se l’abric i va sortir. Allà dins deixava l‘home que havia estimat tant.

A partir d’aquell dia es va passar tot el que quedava d’estiu mirant el cel. Potser esperava trobar en l’lnfinit la resposta a l’actitud d’en Miquel.

Dolors Álvarez

Fragments de referència:

1) "Estem arribant a la costa granadina de Motril.”                Contra el vent, Fina Casalderrey.

2) "Quins collons! A sobre que nomes tenen roba per a lil·liputenques anorèxiques, tenen la barra de dir-me que vagi a una botiga de talles grans!"             Emprenyades, bea Cabezas

3) “Els dos éssers es van girar a mirar-me. Semblaven poc emocionats.”             Seixanta contes, Dino Buzzati

PROFESSIONALS

Estem arribant a la costa granadina de Motril. Venia a la ciutat amb moltes ganes de comprar-me roba. En aparcar el cotxe vaig veure en un aparador un vestit vermell i vaig entrar a emprovar-me’l. Hi havia dos dependents arrambats al taulell que feien cara d’avorrits. Els dos éssers es van girar a mirar-me. Semblaven poc emocionats. En demanar la meva talla van riure per sota el nas i van dir: "Aquella no la fabriquen".

—Quins collons! A sobre que només tenen roba per a lil·liputenques anorèxiques, tenen la barra de dir-me que vagi a una botiga de talles grans!

Surto de la botiga decidida a comprar-me la tela i fer-me jo el vestit: "Em sortirà més barat!"

Rosa Orenga

Fragments de referència:

1. “ Si no teniu son podreu anar a prendre un café a Les Delícies”           L’últim romàntic, Joan Cornudella
2. “Un dia que passejava pels carrers em vaig aturar quan murmurava”          Contes fantàstics, Edgar Allan Poe
3. 3) “Des d´aquell moment, Amadeu no estava gens tranquil”            Les Històries Naturals, Joan Perucho

UN CAFÈ

Un dia que passejava pels carrers, em vaig aturar quan ell murmurava, gairebé en veu alta, aquelles paraules. Des d’aquell moment l´Amadeu no estava gens tranquil i ens va dir: “Si no teniu son, podeu anar a prendre un café  a Les Delícies, una cafeteria que hi havia al carrer Major del poble.

Roser Casaramona

Fragments de referència:

1. “Nou dies havien transcorregut”              La fira de les vanitats,  William Thackeray
2. “Com era de fàcil i senzill tot, llavors!”          Resurrecció, Lev Tolstoi)
3. “Feia un efecte esplèndid”           El Petit Príncep,  Antoine de Saint Exupéry

UNA OPORTUNITAT

Nou dies havien transcorregut d’ençà que l’Amèlia abandonés la llar i, això no obstant, quant de temps li semblava que havia passat des d’aquell dia que li digué adéu!

Com era de fàcil i senzill tot, llavors! I com, ara, tot era penós i complicat! Fins que un bon matí, a l’aixecar-se i mirar per la finestra, va veure com el carter li deixava una carta a la bústia de casa.

Obre el sobre i llegeix: “La vida és una oportunitat, aprofita-la!”

Es va vestir ràpidament i va sortir al carrer. Tenia en aspecte esplèndid. No va parar fins que la va trobar i va merèixer de nou la felicitat.

Maria Teresa Naval

Fragments de referència:

1. “Ja no és ell, fill meu, ja no és ell”               Emprenyades, Bea Cabezas
2. “Rates? De que parles? Gràcies a Déu en aquesta casa no n’hi ha”         Seixanta contes, Dino Buzzati
3. “Les dues esclaten a riure”               Contra el vent, Fina Casalderrey.

JUGADES DE LA MENT

—Ja no és ell, fill meu, ja no és ell.

—Doncs si no és ell, qui és? És que sols conté la matèria i quan aquesta es deteriora ja no queda res més?.

El vellet se les mirava, estava en un altre món, a voltes era un lloc fantàstic i a vegades era tenebrós i horrible. Aquella xerrameca el confonia perquè no sabien ni de què ni de qui  parlaven.

—Rates? —diu l’ancià— De què parles? Gràcies a Déu, en aquesta casa no n’hi ha.

Les dues esclaten a riure i abracen el vellet.

La situació tràgica es va tornar còmica. Que a prop està el riure del plorar!

El vellard també va fer, no sabia de què, una gran riallada.

Maria Àngels Colom

Variant sindividual d’El cadàver exquisit: Amb tres fragments molt breus de tres llibres triats a l’atzar escrivim un text propi. Proposta de gener.