Ciutats incògnita

SOMRIURES

Vaig anar a aquesta ciutat amb la Marta, la meva filla. Si no hagués estat per ella m’hauria mort de gana, no els entenia gens, ella tampoc, però és més espavilada que jo

L’estudi on estàvem tenia, per darrera, una vista magnífica amb molta vegetació i per davant un passeig ampli i ben cuidat amb escassa circulació. Hi havia pocs veïns però tots devien pensar que jo era muda o idiota, ja que només sabia somriure.

Les esglésies em van semblar precioses; contínuament s’hi feien concerts, principalment a la Catedral de Sant Vito.

El pont que travessa la ciutat, el pont de Carles, semblava la nostra Rambla, sempre molt concorregut i ben animat. Els músics, a banda i banda, feien el passeig molt agradable.

A la paret de l’Ajuntament, un rellotge astronòmic,  enorme, cridava l’atenció de tothom.

Vam visitar Karlovy Vary,  Aquí el luxe destacava per tot arreu.

Emília Brias

EN COMPANYIA DE GOOGLE

L’avió surt amb una hora de retard. Arribem, les vuit companyes, al destí a mitjanit. No importa, tenim pel davant un llarg cap de setmana.

Encara que ens semblava una ciutat mes tranquil·la que les que havíem visitat altres anys, no va ser diferent. El turisme de masses es troba per tot arreu. Les ciutats estan controlades per la industria del turisme.

Amb una guia i paraigua de coloraines alçat, recorrem el casc històric: Trinity College, Catedral de Saint Patrick, el Castle, símbol de la dominació britànica... Creuem el riu Liffey pel “Penny Bridge”, que es balandreja sota les passes de la multitud. Fem fotos i fotos per penjar-les a Instagram.

Al migdia, una pausa per menjar el “Fish and chips” amb cervesa negra.

És la ciutat de la cultura celta, dels herois de la resistència i de “Molly Malone”, la golfa de la carreta, dels grans escriptors: Joyce, Wilde, Bernard Shaw i dels creadors de “Dràcula”, “Els viatges de Gulliver” o “Esperant a Godot”.

Google ens acompanya per comprovar la veracitat dels llocs quan surten discrepàncies entre nosaltres.

A la nit, el millor punt de trobada, el bulliciós “Temple Bar”, ple de pubs musicals, on el so dels instruments ressona en un ambient efervescent i festiu. Recorrem els pubs al son de la música, la dansa i la dringadissa de les pintes. 

Però el viatge no comença quan ens posem en ruta, ni acaba quan tornem del destí. En realitat comença molt abans i pràcticament no acaba mai.

Maria Teresa Naval

CANÇONS D’AMOR

Una  ciutat a la desembocadura d’un riu.

El vaixell ens portava cap a un poble on hi ha un Crist que és la còpia del de Rio de Janeiro, aquell que s’alça sobre el Mont Corcovado. Ens va impressionar molt veure el gran estuari, hi havia aigua per tot arreu i també un gran pont que el travessava, el pont del 25 d’abril. Després d’aquesta excursió, a la nit, vam anar a un del barris típics on als restaurants es menja el peix més famós de l’indret i s’escolten unes cançons que parlen d’amor amb molt sentiment.

Al barri de Belém vam visitar tots els monuments i vam acabar a la pastisseria del mateix nom per gaudir del seus dolços i portarne uns quants als familiars i amics de Barcelona.

L’últim dia un tramvia ens va pujar a la vella ciutat antiga i senyorial. 

Magda Ábalos

RECOLLIR DESITJOS

En arribar a la ciutat, per primer cop vam hostejar-nos en un hotel molt cèntric a la vora de la zona de vianants, ja que no viatjàvem amb cotxe. Tot un encert, perquè el trànsit es caòtic i restringit a les zones més turístiques.

Cada dia passàvem per davant de la famosa font adossada a una façana on els visitants llancen una moneda per sobre l’espatlla esquerra per demanar un desig, i cada matí a primera hora l’equip de neteja municipal recull els centenars de monedes amb una neteja fons de piscina, potser també recull tots els desitjos.

La ciutat és magnífica, hi ha moltíssimes esglésies; no es estrany, ja que és el centre de la cristiandat, i és plena de monuments mil·lenaris. D’aquí l’eslògan de “ciutat eterna”.

Maria Carme Valios Ferré

BOIRA

Vam aterrar amb boira, era tal com ho havia imaginat. Quan la pluja es va haver esvaït, una barreja de llum i color va inundar el cel creant una atmosfera de pel·lícula de Woody Allen. Arribem al cor de la ciutat amb més monuments, edificis, parcs i mercats…, amb un bus vermell que ens mostra a la vegada la més rància tradició i la cultura més alternativa. Mercats al carrer, botigues de roba gòtica, tatuatges i pírcings, façanes amb decoració creativa i única, amb objectes que, a mode d’escultures de força grandària i colors vistosos, criden l’atenció dels vianants.

Caminem sense un destí concret, embolcallats per la música dels artistes de carrer. Potser demà anirem a veure el canvi de guàrdia. Que Déu salvi la reina!

Conxita Alcázar

ÀNECS VIATGERS

En sortir de l’hotel, ens vam aturar a veure uns ànecs al costat del canal, un d’aquells canals construïts al segle XIX en aquesta ciutat anglesa. La meva filla i jo ens hi acostàvem i ni ens miraven, així que vam decidir continuar cap al centre i ens vam endinsar pels carrers antics d’edificis de totxo vermell, també de l’època de la revolució industrial.

Al tombar un d’aquells carrers vam quedar enlluernades per una sèrie d’edificis que contrastaven amb els anteriors: gratacels coberts de vidre i d’acer. Però no gaire lluny ens vam trobar amb el mercat, un dels llocs que a totes dues ens agrada veure quan viatgem. Era el típic mercat anglès, cobert per quan plou, amb els seus restaurants senzills on menja la gent del país.

Creia que no m’agradava el “fish and chips” fins que en vaig menjar allà, acompanyat d’un te fumejant. Molt bo!

A la tornada a l’hotel vam veure que els ànecs havien deixat el canal i eren en un petit parc. Ells també viatgen.  

                                                                                        

Montserrat Vallès

Les ciutats incògnita són , tal com ja heu endevinat:

Praga, Dublín Lisboa, Roma, Londres i Birmingham.