Pors

TINC POR

TINC POR 

De la vida rutinària sense objectius i valors,

l’enveja, l’egoisme, la mentida, la cobdícia,

la destrucció dels drets humans,

la falta de bellesa i harmonia.

TINC POR 

De qui hi ha darrera de la porta dels veïns,

la violència, la discriminació, les xarxes socials, 

del terrorífic silenci, la soledat, la indiferència, 

al dolor, a la mort, a ser oblidada.

TINC POR

Quan cau la nit fosca i les il·lusions s’esvaeixen, 

de la manca de prosperitat intel·lectual i científica,

a no conèixer els secrets de la natura,

del foc que ho destrueix tot.

TINC POR A TENIR POR

Per això canto i ploro,

estimo i lluito, defenso i m’indigno,

per això miro als estels i somio. 

Maria Teresa Naval

SOLA  A L’HABITACIÓ

Ja sento el cop de la porta, avui també passarà, no fa falta que m’arrupi dins el llit fent que estic adormida o intenti escapolir-me, ni que posi el moble davant la porta, sempre troba la manera d’entrar-hi,  com és més fort que jo, ell guanya.

Fa molt que passa un dia si i un altre també, ja li dic a la mare que no marxi, però  ella em contesta que no li queda cap més remei, que ha d’anar a treballar, que estigui tranquil·la que el papa està amb mi. Però no m’atreveixo a dir-li què és això el que temo, que el papa estigui amb mi.

Imma Cauhé

PROTECCIÓ

Quan no el veuen mira aquelles “donotes” de cames llargues, llavis pintats i roba curta, tal com la seva mare les descriu sempre. Dones sense moral, com les que surten en aquelles tertúlies que ella segueix cada tarda per televisió, només per alliçonar el fill i advertir-lo dels perills del món.

L’Ignasi la sent parlar tot el dia, incansablement, fent-li veure el que és més convenient per a ell. Ho ha fet sempre des que era petit i va aconseguir que s’aïllés dels altres nens de l’escola, per evitar que el portessin per mal camí.

La por de la mare per aquest fill nascut quan ella havia deixat de ser jove l’ha portat a una sobreprotecció. Sense pare i una mica just d’enteniment, com havien dit els metges amb altres paraules, es veu en la obligació de conduir-lo i deixar-lo preparat per quan ella falti. 

Està satisfeta d’aquest món que ha creat per a tots dos, on ningú més té cabuda. Es cuiden mútuament i ell, com a bon fill, l’escolta amb atenció i ella se sent complaguda.

Fa quaranta anys que totes les nits va a observar-lo quan dorm i marxa satisfeta en veure’l descansar, sense saber que en el somnis del seu fill hi ha un món on ella no té accés i que en aquest moment les mans de l’Ignasi pugen per les cames d’una dona fins arribar a grapejar-li les parts més intimes i que ,espantat pel que està fent, li posa les mans al coll i l’escanya, per por que li faci malbé la vida.  

Dolors Álvarez 

EL PODER DE LA POR

Sí, amigues meves, tinc una por profunda i inconscient. 

De què? No ho sé, perquè el que em va passar no ho justifica del tot.

Us ho explico: 

Anava a les 8 del vespre pel parc que he de passar per anar a ca la meva tieta i vaig veure una ombra que em seguia; no em vaig girar a veure qui o què era. La meva reacció va ser posar-me a córrer i “allò” també corria. 

Vaig arribar a casa de la tieta esbufegant i molt espantada. Tota la família em va dir que això eren imaginacions meves a causa de les informacions de violacions i assassinats que circulaven i que creaven una psicosis de por. Deien, i la meva raó també m’ho deia, que no havíem d’anar pel món amb por perquè si no no et podries moure de casa.

Però jo no podia evitar anar pel parc pensant que algú em seguia. Sempre veia homes que  corrien darrera meu, o ombres imprecises que em seguien.

Al final vaig decidir anar a fer una volta de quasi un quilòmetre per no passar pel parc.

Al cap d’una setmana a la tieta, en aquell parc, li van estirar la bossa, però ella va agafar-la fort i com si fos una fona la va tirar amb tota la seva força al cap del lladre. Aquest va caure i ella va córrer a avisar la policia.

Deu ser veritat que el seu poder està en la meva por?

Maria Àngels Colom

LA POR DES DE DINTRE

Associes la mort d’una persona estimada amb la profunda tristesa, el desinterès pel mon que desemboca amb el recolliment en un mateix i en l’apatia. Fins i tot el dol fa mal, És un dolor que comprimeix el cor i sorgeixen multitud de dolences físiques. Però no hauria pensat que es pogués patir por amb el procés del dol. 

No és el temor a un fet concret com pot ser a la soledat, a no tenir la companyia real de la persona absent al teu costat o a l’altre extrem del telèfon. L’esglai a equivocar-te en prendre decisions, a un excés de responsabilitats sobtades ni d’assumir els rols de l’altre. O de no ser capaç de fer front als mil problemes que van sortint a la vida quotidiana. O la inquietud que fa haver de canviar la rutina, el dia a dia que fem sense adonant-nos i es transforma en costum que ens dona tranquil·litat, no cal pensar-hi, senzillament ho fem així.

No és ben bé d’això, és una por interna a tot i a res. Una falta de seguretat que envaeix el teu cos i el teu entorn. Intentes superar-la, lluites contra un fantasma, ja que no saps què et fa por, només saps que no t’has de deixar vèncer perquè si ella guanya et quedaràs paralitzat. 

Maria Carme Valios