Sortir a robar cavalls. Ressenya

  Aquesta novel·la és molt agradable de llegir, té moltes descripcions i detalls que la fan viva i fàcil per imaginar-te integrat dins del lloc i el moment en què està passant. Se centra a Noruega, prop de la frontera amb Suècia, a l’època de la seva adolescència, la postguerra, pocs anys desprès de la marxa dels alemanys.

 És una història narrada en primera persona i quasi sempre en present, tot i que se centra en dos moments concrets de la seva vida. Els estius de la seva adolescència de 12-15 anys que passa amb el seu pare, i el temps actual, als 69 anys, quan es retira a passar la seva vellesa i li venen els records i les vivències d’aquests estius d’infantesa viscuts amb el seu pare.

  Tot el llibre va fent salts d’una i altra època, però l’autor té la facilitat que en el relat deixa molt clar en cada moment a quina s’està referint. En els seus relats i explicacions, té molta cura a expressar tota classe de sensacions, tant visuals, olfactives, tàctils, sonores, emocionals..., però alhora deixa molts detalls viscuts sense explicar i deixa entreveure que no tenen importància per aell, que no vol saber-ne res, quan en realitat hi ha moments d’aquests que han marcat molt la seva vida, tant com per voler passar els últims anys en un lloc semblant al dels estius amb els seu pare.

  A totes ens ha agradat la seva lectura, i hem cometat que moltes coses de les que hi passen  poden ser producte dels costums, diferents als nostres de la societat noruega. Les dones queden totes apartades a segon pla, i el que queda explícit és la soledat de quan un es fa gran, ja sigui forçada o buscada com la del nostre protagonista.

Imma Cauhé