 |
La lectura de Les lleialtats, la novel·la curta de Delphine de Vigan, és colpidora pel seu tema, l’alcoholisme en preadolescents, que no deixa ningú indiferent i que cada vegada està més present en la nostra societat. Però la mestria de l’escriptora a l’hora de tractar-lo hi té un gran paper. L’obra s’estructura en capítols amb el nom de cada protagonista: uns corresponen als dos amics protagonistes i són presentats per un narrador omniscient, i altres, a dues dones adultes, la professora i la mare d’un d’ells que narren els fets en primera persona. Cal destacar també la claredat de l’escriptura, que amb senzillesa i sense floritures ens va mostrant uns fets tan dramàtics. És una narració imparcial, no interpreta els fets, té valor pel que diu, però també pel que suggereix i que cal completar. El lector fa el seu judici.
A l’obra hi ha molts altres temes que fan reflexionar: el desig d’autodestrucció i el suïcidi; els sentiments dels fills petits quan els pares se separen; l’adolescència amb la seva fragilitat i inseguretat; el paper dels adults que sovint no veuen els problemes ocupats en altres coses…
Per tot això, la novel·la és molt interessant i pertorbadora; es llegeix d’una tirada però després demana donar-hi voltes, comentar-la.
Montserrat Vallès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió