Dimarts, 1 de març de 2022. Ens trobem a l'aeroport a les 4.25 de la matinada amb les motxilles a l'esquena i la paperassa, que no era poca, preparada: bitllets, QRs, impresos …
Ens posem en marxa, la Montse, la Carme, la Magda, la Teresa, la Roser i jo, cap a Itàlia. Totes molt despertes, i gràcies a dos marits atents que ens van fer el favor d'apropar-nos a la sortida a aquestes hores intempestives. Ryanair, puntual, el vol em va resultar curt; això sí, totes separades perquè ja sabem que els agrada que paguem; tot i així, la Magda i la Maria Teresa van fer un favor a una parelleta i van poder anar juntes. Abans de començar, no faré servir qualificatius per als monuments, ja que Itàlia és tota ella tan monumental que sempre em sembla que queden curts.
Arribem a Bèrgam a l'hora prevista i després de barallar-nos amb una maquinota per treure bitllets, amb l'ajuda d'un noi amb molt bona planta (gràcies), agafem l'autobús que ens porta a la part alta de la ciutat, veiem pel camí algunes de les portes de la Muralla, i la rodegem.
Comencem el descobriment de la ciutat, seguim la ruta que ens porta cap a la Catedral. Parem a esmorzar a un forn, que després va resultar que era recomanat per les guies, però nosaltres vam tenir ull ... "Il Fornaio" , cafè, caputxinos, croissants, i algunes es van llançar ja a la pizza, tan espectacular que després hi vam tornar per dinar.
Arribem a la Catedral, Sant Alessandro, i al costat, la capella de Santa Maria Maggiore, i una plaça típica italiana, amb uns porxos i un curiós rellotge a terra. Intentem visitar la biblioteca i només podem veure el vestíbul. Caminem per carrerons buscant una sortida a la muralla per veure l'skyline de Milà. Baixem fins a la Piazza Mercatto delle Scarpe, i d’allí cap a la muralla on gaudim de magnífiques vistes, però no aconseguim trobar Milà…, potser una mica massa lluny!
Tornem a dinar a "Il Fornaio”, molt bo i molt bé de preu, i després agafem el funicular que baixa a tota pressa i ens deixa a peu d'autobús per retornar a l'aeroport on un taxi ens porta cap a Milà.
Arribem a l'apartament i ens instal·lem, repartim habitacions, i gràcies a la generositat de la Montse i la Magda, que dormen al sofà llit, les altres tenim unes bones habitacions. Al mig del pas, al centre de l'apartament, un petit esglaó que hem de vigilar. Devem estar prou bé perquè no hem tingut cap incident… I cap al carrer.
La Roser i jo anem a una botiga de Tim on va aconseguir arreglar un problema logístic de dades mòbils. He de dir que la gent de la botiga va ser encantadora i va ajudar tant com va poder.
La resta, cap al Museu del Novecento, que era una recomanació de l'Annabel, i després totes juntes fem una passejada per la plaça del Duomo i les Galeries Vittorio Emanuele.
Compra al super, just al costat de casa, i a sopar i a dormir, que havíem matinat.
El dimecres visitem el Duomo, sense detalls perquè internet n'està ple. Personalment, em crida l'atenció la vidriera que la Carme ens indica que és la més antiga de la Catedral, una estàtua al final que representa Sant Bartolomè i és un magnífic estudi d'anatomia, i el meridià que hi ha al terra on sembla que un forat a la volta fa que al migdia entri el sol indicant el mes del zodíac.
Sortim i travessem les Galeries Vittorio Emanuele i entrem a la zona del luxe. Després de veure La Scala per fora passegem pel Quadrilatero d'Oro en direcció al barri de Brera entre aparadors molt ben cuidats i guaitant als patis d'entrada a les cases, alguns un verdader jardí.
Dinem al costat de la pinacoteca, al "Bar Brera", bo, abundant i bé de preu, amanides, pasta, i birra … però la pizza no pot superar la de Bèrgam.
A la tarda visitem la pinacoteca, dels quadres no en diré res, els podem trobar als catàlegs i els gustos són diferents, així que, com a anècdota, en arribar al quadre de Les esposalles de la Verge, de Rafael, on vam coincidir amb un grup escolar que feia una visita guiada, sense que ningú els digués res, van obrir la rotllana totalment perquè nosaltres poguéssim gaudir del quadre.
En acabar anem fins a la basílica de Sant Ambrogio una de les més antigues de Milà, amb restes paleocristianes, mosaics, curioses figures al pòrtic i una porta de fusta tallada que val la pena mirar amb detall.
Tornem fent una volta pel carrer de les botigues que ens porta fins a la Piazza Mercanti i el Duomo, i cap a casa a descansar.
Ja dijous, entrem a veure Sant Bernardino alle Ossa, al costat de casa, curiosa església amb una capella plena d'ossos, i, passant per la Piazza Mercanti, anem fins al castello Sforzesco, passegem amb tranquil·litat, un espontani s'apunta a una foto al crit de "me gusta esta chica" mentre agafa la Montse de bracet, unes noies portugueses encantadores ens fan fotos a l’entorn.
Travessem el parc Sempione fins a l'Arco della Pace, i d'allí cap al barri de Magenta per visitar El Sant Sopar de Leonardo. Dinem al "Bar Magenta”, típic del barri i antic. Bona lasanya i ambient molt autèntic.
A la tarda, a veure el Sant Sopar. Què us diré? La meva vista i l'estat del fresc m'impedeixen veure i apreciar els detalls de la pintura. Però sí, val la pena, i molt, per la qüestió de la perspectiva que fa que et trobis a la sala i puguis veure com es prolonga, com juga amb la llum i les finestres, com veus el fons darrere. Tot això, no hauria estat possible sense la feina prèvia de la Carme, que ens va proporcionar la informació necessària per poder gaudir de l’experiència.
Seguim, incansables, cap a Sant Llorenç i les columnes romanes…, i cap als canals, els Navigli, que es van construir per transportar el marbre de la catedral, i que han aprofitat per muntar una zona acollidora, jove i divertida. Sopem, per 13 euros, aperitiu ( aperol, spritz, birra, ..) i antipasti italians, formatges, salami, mortadel·la, pernil de Parma, focaccia, pizza, i aperitius fregits, croquetes diverses...., sí, sí, per 13 euros, en una terrassa a la vora del canal, a la capital del disseny... N’hem d'aprendre molt!
Tornem a casa amb tramvia, això s'acaba...
Podria parlar molt: hem caminat, hem rigut, hem pactat, hem menjat molt bé, hem trobat gent encantadora, hem tingut xerrades serioses i altres de divertides, ens hem envoltat d'art i de carrers, he descobert dones enamorades, tendres i protectores, tenaces, divertides i solidàries, he conegut la pau feta persona..., una barreja de tot…, un plaer de viatge, sobretot i principalment per les persones, per les dones.
Divendres d'horeta diem adeu al cafè Cimmino, cafè i capuccino, i ens recull el taxi cap a l’aeroport de Malpensa.
Bon vol amb Easyjet, arribem puntuals, i un parell de marits enamorats ens recullen i porten a casa. Quin goig que feu, parelles!
Només un núvol fosc ens ha acompanyat, allà i aquí, la guerra que no volem.
Un viatge amb dones i de dones. Magnífics, els dies compartits.
Mercè Escolà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió