Mil sols esplèndids, de Khaled Hosseini, traducció Beatriu Cajal, Ara Llibres, 2007, 386 pàgines
L’autor de la novel·la va néixer a l’Afganistan i viu als Estats Units, on la seva família va haver de demanar asil polític.
Aquesta lectura mostra en clau femenina trenta anys de la història de l’Afganistan, l’ocupació soviètica, el control dels talibans i finalment la reconstrucció del país. Un país on la violència, la inseguretat i la manca de llibertat fan impossible la convivència. Les protagonistes són dues dones, la Mariam i la Laila, víctimes de la tiranía d’un marit que no les respecta i privades de tota llibertat. El camí que fan juntes les unirà per sempre amb un lligam que va més enllà de l’amistat, de la família i de la sang. Son històries colpidores que ens fan viure episodis d’una crueltat extrema, situacions que avui i aquí serien impensables, però que ens demostren que sempre es pot i s’ha de lluitar.
El títol fa referència a un poema del segle XVII titulat “Kabul”, de l’autor persa Saib-e-Tabrizi, que diu així:
“Éren incomptables les llums que brillaven
sobre els seus terrats,
o els mil sols esplèndids que s’ocultaven
rere els seus murs.”
La Mariam i la Laila, són dos d’aquests sols esplèndids, estrelles que sempre brillaran.
Conxita Alcázar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió