Cinquena lectura de "Llegir +"
Cranford, d' Elizabet Gaskell, traducció de Victòria Alsina, editorial Adesiara, col·lecció d’Ací i d’Allà, 2013
(Comentada el 16 de maig de 2023)
Cranford és una novel·la que va ser publicada per entregues durant els anys 1851 i 1852 a la revista Househod Words, de la qual Dickens era editor. Al finalitzar la història es va revisar el text i l’editorial Chapman & Hall va publicar el llibre complet l’any 1853. La clau de l’èxit va ser saber narrar amb humor i precisió els valors i costums de la societat rural anglesa del segle XIX, que la revolució industrial estava transformant.
El fons argumental que va utilitzar Gaskell per a la novel·la resideix en els records d’infància, els anys que va viure amb una tia materna a la petita població de Knutsford, lloc en què es va basar per ubicar la localitat fictícia de Cranford.
La novel·la està centrada en el món de les dones, unes dones aferrades ale seus costums antiquats que ningú s’atrevia a transgredir. Van mudades amb còfies passades de moda, i entre rumors, xafarderies, anècdotes i protocols socials, viuen una senzilla existència ancorada en el passat que les obliga a mantenir els valors i guardar les aparences.
La trama de la història no segueix un fil temporal ni argumental correlatiu, les històries transcorren al llarg d’anys, i els personatges que es repeteixen donen unitat al relat. La manera de contar és la de la narradora omniscient, la Mary, un dels personatges, a través de la qual coneixem fil per randa tot el que succeïa entre els habitants, transformant el quotidià en rellevant.
La novel·la, amb un estil proper, emotiva i plena d’humor, ens mostra les vivències de l’existència humana: amor, decepcions, soledat, família, mort, estreteses econòmiques i vellesa al temps que amaga una forta crítica social.
M. Teresa Naval
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió