Anem a Cracòvia

PRIMER DIA (5-3-24)

Encetem el mes de març del 2024 amb una escapada a Cracòvia, curta però intensa. La Montse organitza la compra dels bitllets, i la Carme, la planificació detallada. Hi anem la Montse, la Carme, la Magda i jo.

El dia 5, ben d'hora, el Joan, el net de la Montse ens acompanya a les de Sant Feliu a l'aeroport, el fem matinar, però ho fa amb bon humor. Cal dir que ens ha ajudat amb bitllets, chekins i burocràcies. És el net que totes voldríem. Un agraïment per a ell.

Arribem a l'aeroport i ens trobem amb la Magda per passar el control de seguretat, obstacle que superem sense cap incidència, això sí, que sí els líquids, que sí les botes, que si la jaqueta.... i aquella mirada del controlador que no saps ben bé si és indiferència o apatia. Però és un peatge que ens cal passar. Arribem amb temps suficient a les portes d'embarcament i després dels cafès obligats, agafem el vol. El viatge va ser tranquil i prou ràpid, separades, repartides per l'avió que les companyies no perden ocasió a veure si et poden fer pagar.

  Arribem a l'hora prevista i, amb una mica de retard, ens recull el taxi contractat i ens deixa al centre històric de la ciutat, a la vora de l'apartament, perquè la circulació està restringida. Dinem en un restaurant típic "Pierogarnia Krakoviacy”, La Magda, la Carme i la Montse s'apunten al plat típic, un guisat de carn de caçador que serveixen dins d'un pa rodó al que li han tret la molla i jo tasto els pierogis una mena de raviolis grans farcits de bolets ceba i formatge. L'espai amb molt d'encant, autoservei, i el menjar correcte però sense més.

  Prenem possessió de l'apartament, un gran encert, una planta baixa  dins d'un pati jardí interior, dues habitacions, una cuina molt equipada, taula de menjador, un bany complet amb dutxa, i un de petit amb lavabo i trono. Ens instal·lem i fem una volta pel centre i supermercat perquè tenim freetour.

  Estem a la vora de la plaça del Mercat, una plaça enorme, amb un edifici al mig que és mercat i museu, un dels llocs més emblemàtics i animats de la ciutat. i està envoltada per bells edificis històrics, restaurants, cafeteries i botigues d'artesania. És un lloc perfecte per observar la vida quotidiana de la ciutat i admirar l'arquitectura medieval que l’envolta. I... ens espera el freetour nocturn de misteris i llegendes, ja ho diu el nom, és més que res d'anècdotes i llegendes, però ens situa bé a la ciutat i explica algunes coses curioses. No ho puc recordar tot, només la música que sona cada hora en punt des de la torre mes alta de l'església de Santa Maria, que es talla de sobte, en homenatge al trompetista que va morir per una fletxa al coll. I la missa diària a la minúscula església de Sant Adalbert, a les 21.37 en punt en record de l'hora en què va morir el Papa Joan Pau II, el Papa Wojtyla. Vam poder entrar a la petita església perquè en aquell moment estaven fent una cerimònia de Vigília. És una de les més de 120 esglésies que té la ciutat

Tornem a la plaça ja de nit, molta gent jove al carrer, i molta animació tot i ser un dimarts, dia feiner. Ens va parlar dels bars de llet, que explicaré més endavant, quan els visitem. Cansades ja, anem a casa, a sopar i a dormir que demà ens espera dia atrafegat.

SEGON DIA (6-3-24)

Plou; ben equipades amb paraigua i bon humor, anem pujant cap al castell, situat a la zona més alta de la ciutat. Uns espais molt grans amb el Castell, la Catedral i altres edificis Una mica complicada la visita perquè l'organització és bastant caòtica, moltes zones diferents amb entrades diferents. Sort en tenim de la previsió de la Carme que ens ho fa tot més fàcil. 

Al carrer,  els bulbs comencen a apuntar, ha de ser magnífic a la primavera Visitem les estances reals i els apartaments, només quatre coses que em van cridar l’atenció: 

Les grans estufes de ceràmica, moltes i molt boniques. Totes iguals i totes diferents

Uns canelobres de paret que consistien a posar les espelmes davant de superfícies lluents i brillants (polides) o miralls per augmentar la llum en reflectir-la.

Alguns quadres curiosos, una mica inquietants sobre els quals tinc pendent una recerca a internet, d'un artista italià (S.XVI), anomenat Il Marescalco (Giovanni Bonconsiglio)

Coincidim amb una visita escolar i un enorme puzle al mig de la sala, que era una reproducció d'una catifa i gairebé es podia confondre amb les de veritat. He de dir que els visitants, tots molt respectuosos.

No m’entusiasmen, a mí,  les sales d'estris dels prínceps i princeses, però a la sala de les vaixelles, una mena de suport de plata per posar les copes de cap per avall, i un suport per a culleres. els dos molt pràctics,  em deixen bocabadada, i encara no entenc com no els ha copiat Ikea.

Acabem amb les estances, no sense avisar que, si alguna vegada hi aneu,  no us podeu perdre sostres i parets, amb pintures i frisos meravellosos, per contemplar un a un, si el temps fos infinit, perquè els colors són de gran delicadesa i ens traslladen a la vida dels temps passats.

Sortim de la zona del castell i, tot i que només volíem visitar la Catedral, hem de comprar una entrada combinada. La Catedral es troba sobre el turó de Wawel, que protegeix també el castell reial. La pluja regalimant per la façana li dona un aspecte especial. A l'interior tombes reials i de personatges històrics, grans vitralls, i com a curiositat havies de tocar el batall de la campana de Segismund per tenir sort, i per si un cas, vam complir el ritual... no fos que …

Acabada la visita i amb la plugeta que no ens vol abandonar, anem a dinar a un Bar de llet, de què ens havia parlat el guia del freetour, establiment típic de l'època socialista en què oferien la possibilitat de beure llet i menjar casolà a preus assequibles i fora de racionament, a treballadors, i que manté aquest esperit tot i que ara hi van molts turistes Mengem molt bé i molt bé de preu, sopa, goulash plat amb el qual et regalen una amanida de col, pastanaga i alguna cosa més que no podem identificar. No serveixen alcohol.

A la tarda visitem el Colegium Maius, Col·legi Universitari on va estudiar Copèrnic, amb un pati encisador. Arquitectura gòtica del segle XV, amb arcades de gran encant. Hi ha un rellotge que cada dues hores et regala una desfilada de figuretes de fusta amb una agradable música que les acompanya. Veiem que estem al costat del bar cabaret, del qual ens va parlar també el guia de la visita de nit, i decidim que en algun moment l'hem de visitar.

Aprofitem per entrar a la Basílica de Santa Maria que té uns sostres estelats que em van semblar encantadors. Cap a casa, a sopar, i la Magda i jo ens escapem a fer una copa a la Plaça i veiem, de lluny, la vida nocturna que passa per davant nostre, assegudes en una terrassa plena de llumetes com si fossin de Nadal.

 

TERCER DIA (7-3-24) 

 El tercer dia tenim programada la sortida a Auschwitz -Birkenau.

 Agafem un autobús, i ens porta fins al camp: molta gent, moltes visites organitzades, tot prou respectuós. Molta gent jove.  Tenim una guia que parla castellà. El més difícil de tot el viatge. No es pot explicar què és veure muntanyes de sabates o d'estris que, ens diuen, eren els que s'havien emportat ignorants dels que els esperava, milers de fotografies…, o caminar en fila índia  per passadissos i  cel·les de càstig. o veure les lliteres i les instal·lacions.

Les vies del tren, les torres de vigilància, les tanques de filferro plenes de punxes, els edificis... Infinita tristesa i un nus a la gola. No es pot descriure el sentiment.

Però potser un cop a la vida t'has d'endinsar en el passat, per dur que sigui, per no oblidar. S'ha de visitar, i pensar i analitzar, i revisar també els temps actuals perquè potser hi ha situacions perillosament semblants, amb mig món mirant cap a una altra banda. 

No hem d'oblidar, no podem oblidar

Tornem a Cracòvia, i visitem un mercat de la ciutat, dels de veritat, no dels que estan plens de turistes: curiós, fruites i verdures, formatges típics, no podem comprar res perquè no volen targeta de crèdit ni euros. Però ens permet copsar el dia a dia de la gent de la ciutat.

Dinem a la vora, molt bé, per cert, en un restaurant italià. Tornem cap al centre, una filera de cotxes de cavalls a la Plaça esperant els turistes. 

Entrem al Bar-cabaret, un local subterrani, amb una decoració molt especial, centenars de cartells, miralls, mobles vintage, amb música en viu i on podem veure un assaig. Assegudes al voltant de la taula, mentre encetàvem una de les molt agradables converses que vam compartir durant el viatge, de sobte es va apagar la llum... i sí, no només el local, sinó tot el barri es va quedar a les fosques.

Vam tornar a casa, i a esperar, amb paciència la tornada de la llum, mentre ens preparàvem per sopar.

Va tornar la llum, com era d'esperar, a sopar i a dormir i descansar que el dia havia sigut dur.

QUART DIA (8-3-24). DIA DE LA DONA  AL BARRI JUEU 

El dia 8, dia de la dona, ens trobem carrers i places plenes de roses, ni un llaç lila, només roses i moltes cares amables i somriures per tot arreu. És el dia que tenim previst per visitar el barri jueu i sortir una mica del centre tot passejant per veure l'altra Cracòvia; i així ho fem, una molt agradable passejada ens porta fins a la Sinagoga Antiga, que decidim visitar. 

  Tot i que hi ha dependències i elements de la Sinagoga, em sembla més un petit museu, prou interessant, per conèixer els costums i ritus, que expliquen de manera bastant gràfica. Remarco, per mí, una escenificació del ritus jueu del casament fent amb petits ninos vestits segons el ritual, i una explicació, en anglès, sobre els aliments permesos i prohibits, que tinc pendent de mirar amb deteniment per pura curiositat.

  Passegem pels carrers, sembla que recuperats a partir dels anys 90. amb un aire bohemi i plens de restaurants. Veiem la farmàcia de l'Àguila, a una cantonada de la Plaça dels Herois del Gueto. La farmàcia va ser centre de reunió i atenció i cura dels jueus que eren deportats, gràcies a la solidaritat del farmacèutic, i es troba just a una cantonada de la Plaça on feien la crida per la deportació, una plaça plena de cadires, per recordar-ho, ja que com havien d'esperar moltes hores es portaven una cadira per poder descansar. N'hi ha un total de 70 , 33 a la part exterior,  formant un quadrat irregular, i la resta a l'interior en files paral·leles. El simbolisme ens deixa ben impressionades.

El barri jueu podríem dir que és un barri  emblemàtic que no et pot deixar indiferent, amb petits records i monuments que ens fan ben present el dolorós passat, tot i el nou aire actual, ja que sembla que s’ha convertit en un barri de moda molt visitat pels turistes.

Anem a dinar, i volíem fer-ho amb el típic zapiekanki, una mena de panini pizza que venen als bars de la Plaça Nova, però el fet que s'han de menjar a peu dret ens fa desistir, i acabem en un restaurant de la mateixa plaça on podem gaudir d'uns magnífics i abundants guisats típics. El propietari apareix carregat de roses que regala a les treballadores. Un punt per a ell.

I tornem passejant per la vora del riu, travessant el Pont Ojca Bernadtka ple de cadenats i parelles que passegen, però el que més ens agrada són les escultures d'equilibristes disposades sobre xarxes laterals, seguint el recorregut del pont, precioses totes i alguna impressionant.

Seguim el camí cap a casa, anem vorejant el castell , això s'acaba, hem de recollir i fer maletes. 

I demà tenim un matí per acabar de gaudir de la ciutat-

 

CINQUÈ DIA (9-3-24)

  Últim matí, hem gaudit d'uns dies magnífics, i avui tenim tot el matí. Sortim cap a la Plaça i entrem al mercat d'artesania, mirem i remenem, i en sortir gaudim de la música al carrer i tornem a repassar la magnífica plaça i tots els edificis que l’envolten, HI ha una, sembla que polèmica, escultura de la qual no havia parlat, un cap anomenat Eros Bendato obra de l'artista Igor Mitoraj, i que vista de prop m'ha agradat més que la impressió de lluny.

Fem temps a una cafeteria de la vora de la plaça i de l'apartament per  poder recollir maletes i marxar a l’aeroport. 

I ara vull ressaltar que a mig viatge vaig dir en veu alta, "tot ha anat tan bé" i algú em va dir "això es diu quan s'arriba a casa" ... I tant que és així.

A les dues en punt, les quatre amb les maletes a la cantonada esperant el taxi. I el taxi no arriba... i ens comencem a posar una miqueta nervioses. Deu minuts, quinze minuts... i ja passades les 14.20 apareix un taxista atabalat que s'excusa dient que és "novell", què hi farem?

Pugem al taxi que enfila a gran velocitat pels carrers, si bé mirant constantment el mòbil que té a la mà, tan imprudentment que la Magda li diu si necessita que l'ajudi, i ... de sobte una frenada, un cop sec, i sí, hem tingut una topada. L'ensurt no us el puc explicar, sobretot la Magda i la Carme que estan al costat del cop. Sembla que un cotxe intentava accedir a la circulació i el taxi, que no estava atent, hi  col·lisiona i els cotxes queden en un estat lamentable.

Sembla que no ens hem fet res. Nervis i ensurt. No ens pregunta ni com estem; alterat i nerviós se'n va a veure l'altre cotxe, i nosaltres que ja anem tardet a l'aeroport, de pressa i corrent hem de buscar com arribar-hi. Per sort hi havia un taxi parat que accepta portar-nos.

De camí comencem a ser més conscients de la sort que hem tingut, que podíem estar en aquell moment a l'hospital, i que no saps mai el que t’espera. Així que agraïm, molt, que s'hagi quedat en un ensurt.

A l'aeroport  dinem i embarquem, viatge en hora i arribada a Barcelona. Tornem a casa, ens espera la meva filla per portar a les de Sant Feliu i fem prometre a la Carme, que té mal de cap, que anirà a l’hospital.

Entro a casa, demà serà un altre dia.

Però no puc deixar de pensar, i ara dir, que la convivència ha estat magnífica, hem gaudit de converses divertides i serioses, de menjar típic i de passejades per una ciutat que crec que val la pena revisar a la primavera, hem après coses per no oblidar, i hem compartit experiències colpidores. Hem enfortit lligams.

Hem pensat en totes les que no han pogut venir.

Gràcies a les organitzadores i col·labo-radors externs que ho han fet possible.

Per cert, on anem l'any vinent?