Els inicis

El nostre grup Escriure en català va néixer l’any 2005, d’una manera molt senzilla i a conseqüència d’una necessitat  d’aprenentatge de la nostra llengua.

En primer lloc voldria explicar als més joves (no pas als de certa edat, que per desgràcia ho saben prou) que els nascuts a la llarga postguerra érem uns analfabets totals en la nostra llengua. Ens van fer esquizofrènics: sabíem parlar molt bé en català però no el sabíem escriure ni llegir; sabíem llegir i escriure en castellà però el parlàvem molt malament.  Ja de grans, molts ens vam espavilar per no passar per la vergonya d’escriure als nostres amics i parents en castellà o en un català ple de faltes d’ortografia.

El Centre de Normalització Lingüística de Sant Feliu ens va permetre fer uns cursos que van ser molt profitosos i vam acabar el nivell C, però... sabíem, sí, i molt bé, les normes d’ortografia i de sintaxi, però ens faltava l’agilitat que dóna la pràctica. Quasi no gosàvem escriure tot i que llegir ens anava més bé.

Amb la Conxita Alcázar vam proposar al Centre si ens podia fer unes classes de pràctica, però no va ser possible. Aleshores vam tenir la sort de conèixer la Montse Vallès, catedràtica de català, que quan va saber el que volíem es va oferir generosament a guiar-nos en la pràctica d’escriure i adquirir una certa fluïdesa.

Primer vam fer aquestes pràctiques en el mateix Centre de Normalització, i des del primer moment la Montse ens va donar plena llibertat en els temes que volíem escriure però ens donava unes pautes que ens anaven molt bé per no perdre’ns en la divagació. Per exemple: "busqueu una foto d’anys enrere i descriviu el que sentíeu i pensàveu!, o bé "escriviu un petit conte de Nadal, o una recepta de cuina"... Fèiem una classe al mes on ens corregia el que havíem escrit i proposàvem entre totes el nou tema. Tot anava bé, però el grup no creixia...  

Més endavant la biblioteca Montserrt Roig de Sant Feliu ens va oferir poder fer les trobades a la torre del Roser i la colla de mica en mica s’anava ampliant. També, a poc a poquet, vam introduir la lectura d’un llibre, que comentàvem per escrit: el que ens havia agradat més, alguna frase que ens suggeria algun pensament, algun comentari sobre els autors, etc.

Ara que ja som dotze, aquest sistema ens va molt bé perquè a totes (dic “totes” perquè som totes dones, a veure si algun senyor també s’anima a venir!) ens agrada sentir el que escriuen i diuen les altres i també, no es pot negar, ens agrada que les altres escoltin el que nosaltres diem. Però, sobretot, 

Ens agrada escriure!

Maria Àngels Colom