La ciutat i la casa és l’última novel·la que va publicar Natalia Ginzburg (Palerm 1916 – Roma 1991). La novel·la està escrita de forma epistolar, això ja és un repte i en planteja molts altres.
Mitjançant les cartes que s’envien una colla d’amics i parents des de Roma, Monte Fermo i Princeton, el lector es converteix en còmplice del canvi de cases i de ciutats, dels canvis de parella i de sentiments, del creixement dels joves i de l’envelliment dels grans i també de la mort d’alguns d’ells.
Els personatges són molts, però n’hi ha tres que actuen com a centres aglutinants: el Giuseppe, que ven la casa que té a Roma per anar-se’n a viure amb el seu germà, Ferruccio, a Amèrica, concretament a Princeton; l’Aberico, el seu fill homosexual, que planteja un nou model de convivència, i la Lucrèzia, una dona intensa, d’enamorament fàcil, que segueix els seus impulsos i que arrossega els seus cinc fills amunt i avall.
La novel·la exposa situacions i escenes corrents, senzilles, mentre toca temes més complexos, com ara el sentiment de pertinença, associat aquí a la casa i als petits objectes que la vesteixen.
L’estil de l’autora és sec i, a la vegada, líric. Les cartes ens conten moltes coses i nosaltres en sobreentenem altres que no es conten. Els canvis que experimenten les vides del personatges de la novel·la a través del temps són el ressò dels canvis que va experimentar la societat europea i americana desprès de la Segona Guerra Mundial. Natalia Ginzburg, una de les millors autores italianes del segle XX, els va viure en pròpia carn i va deixar el testimoni en la seva obra.
Magda Ábalos
Molt ben condensat, Magda.
ResponElimina.
Has fet un bon resum del llibre.
ResponElimina