Ha estat un plaer la lectura d'aquesta novel·la que et manté atenta des de la primera pàgina. Escrita en primera persona, amb un llenguatge senzill i cuidat, ens explica una història de sentiments, lluita, esforç, i autoafirmació de la protagonista.
Ens situa a l'habitació d'un hospital on la Lucy es troba ingressada durant nou setmanes, i rep la visita de la mare amb qui no mantenia cap relació ni comunicació des de feia molt de temps. Les converses que neixen a les nits entre mare i filla ens relaten les difícils circumstàncies en què va viure la seva infantesa, en una família extremadament pobra, però sobretot en un ambient en el qual els lligams afectius i emocionals eren pràcticament inexistents, i on s'evidencia la incapacitat de la mare per mostrar i comunicar qualsevol mena d’emoció.
L'ombra de l'entorn i del maltractament que ha patit la Lucy l'acompanyarà tota la vida, i la necessitat de la protagonista de recuperar la seva identitat, reconciliar-se amb la família i entendre el seu passat centra tot el seu esforç en arribar a superar la situació i lluita pel seu somni de ser escriptora, aprofitant la novel·la per fer algunes referències a la manera com entén el seu ofici, tal com ella el sent i el viu.
També una sèrie de detalls, en principi aliens al fil de la història principal, petites històries quotidianes i personatges secundaris -coses de veïns, pinzellades de les actituds del personal de l'hospital, les mostres afectuoses del metge, al·lusions al matrimoni que s’acaba- ens apunten un retrat de la societat americana.
En definitiva, crec que és la història de la lluita de la protagonista per tal d'arribar a ser ella mateixa, i com ho acaba aconseguint encara que no li ha sigut fàcil.
Convida a una lectura reflexiva i profunda, i vam comprovar, en posar en comú les nostres opinions, com són molts els aspectes que analitza o apunta veladament i com arriba de manera diferent als lectors, deixant a l'aire històries paral·leles que sembla que ens explicarà en algunes obres posteriors, que no podem deixar de llegir i potser després necessitarem tornar a rellegir Em dic Lucy Barton.
Mercè Escolà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió