1r dia: Barcelona –Dubrovnik, en avió
Havíem de ser set dones valentes però finalment en vam ser cinc. Des d’aquí desitjo que ja es trobin bé, i espero, Mercè i Teresa, que el proper viatge estigueu amb nosaltres. Les altres cinc, és a dir, la Carme, la Glòria, la Mayte, la Montse i jo, la Magda, vam arribar puntualment a les 16:20 a la Terminal 1 per agafar l’avió de Vueling de les 18:20 que ens portaria a Dubrovnik.
Dubrovnik és una ciutat del sud de Croàcia, a la costa de l’Adriàtic. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1979.
Sense cap incidència, vam aterrar a l’aeroport de Dubrovnik a les 20:35, com estava previst. Allà ens esperava el taxi que ens portaria a l’apartament que havíem llogat. Vam tardar uns 35’, però no puc dir res perquè estava fosc com cova de llop. El conductor ens va deixar a l’entrada del casc antic de la ciutat perquè tot és zona de vianants. Hi vam entrar per la porta Ploce i vam anar cap al carrer Zlatarsca; vam començar a pujar escales, les primeres de tantes, i vam arribar al número 2, que és on hi havia “House Nina”, el nostre apartament. Després d’algun problema amb el codi d’entrada, finalment vam prendre possessió de la que seria casa nostra durant tres nits. Era un apartament reformat, amb una cuina-menjador, tres habitacions dobles i dos banys. Estava força bé, encara que les mantes i les tovalloles eren insuficients i millorables. De fet, algunes vam haver de dormir, pràcticament vestides, teníem fred. La casa no es va escalfar fins a la darrera nit. Vam sortejar les habitacions i a la Glòria i a mi ens va tocar la millor. Què hi farem!
Vam sortir a donar un volt i tot estava tancat. Algunes van sopar els entrepans que portaven. Altres ens vam conformar, érem de bon conformar, amb la cervesa que vam prendre a l’únic bar que estava obert a prop de casa. No tenien ni xips ni olives. I sense cap novetat més ens en vam anar a dormir.
2n dia: visita al casc antic de Dubrovnik
Ens van aixecar a les 6:00 per sortir a les 8:00. A Dubrovnik surt el sol una hora abans i es pon també una hora abans en aquest temps: de 6:00 del matí a 6:00 de la tarda. Unes van anar al súper i van esmorzar a casa i altres vam trobar un restaurant obert al començament o al final, depèn com es miri, del carrer Stradum. El croissant era boníssim.
Vam començar la nostra visita pel carrer Stradum que és el més important del centre històric de Dubrovnik. Pedra blanca, cases senyorials i botigues als baixos. Uneix les dues portes principals de les muralles: la porta Ploce i la porta de Pile. Abans d’entrar a les muralles ens vam trobar amb la font d’Onofrio. La font és espectacular vista des de les muralles, on s’observa l’enorme cúpula oberta que la corona. Onofrio va ser un arquitecte napolità que va rebre l’encàrrec de portar aigua potable a la ciutat i així ho va fer. Vam comprar el tiquet per visitar les muralles i el fortí o Fort de Lovrijenac. Ens va costar 15 euros, que es el preu més econòmic perquè era divendres i febrer. Els altres dies és força més car.
Pugem escales, baixem escales, caminem per una muralla ampla, que, a vegades, bordeja el mar i, a vegades, s’endinsa en la muntanya de pedra. Dos quilòmetres d’un passeig solitari, no hi havia pràcticament ningú, amb sol, cel blau, algun núvol i el mar, d’un blau resplendent que trenca contra las roques. Dubrovnik és pedra blanca i mar blau. Un espectacle únic.
Deixem el fortí per a la tarda o l’endemà. Fa més de dues hores que caminem, que pugem escales, sí, aquesta meravella de ciutat té una part d’escales important. Ens trobem de nou al carrer Stradum; unes visitem l’església de Sant Ignasi i els monestirs Dominicà i Franciscà. Dubrovnik és una ciutat catòlica, amb creences molt arrelades. Això es palpa a l’ambient; per exemple, vam veure monges vestides de monges. Les altres, passegem pels carrers i les places: el casc antic de Dubrovnik és una obra d’art, un museu. Ens asseiem a un restaurant. No era la nostra intenció. Buscàvem un bar per fer l’aperitiu. Aquí els bars són només per beure, si vols menjar alguna cosa has d’anar al restaurant. Està ple de vells del lloc, bon senyal. Efectivament, no ens va defraudar. Quins calamars! Dubrovnik destaca per la qualitat del seu peix i dels musclos i les ostres.
Ens trobem amb les nostres amigues davant de la Columna d’Orlando i decidim anar a dinar. Finalment triem una pizzeria, “Oliva” és el seu nom. Mengem molt bé i continuem la nostra visita a la ciutat. Contemplem les façanes de l’església de Sant Blai i de la Catedral, que no estan obertes. Caminem pels carrers i veiem l’Ajuntament, el Museu d’Història, la Font petita i la Torre del Rellotge. Arribem al Port Vell. El dia s’acaba i el mar sembla més tranquil. Observem els locals tancats però preparant-se per a la temporada d’estiu. Dubrovnik multiplica per trenta la seva població en temporada alta. Sense cap dubte, Dubrovnik viu del turisme. A aquesta hora, són les sis, molts dels locals que estaven oberts al matí han tancat perquè en temporada baixa, a la nit, el casc antic es queda pràcticament sol.
Tornem al nostre apartament, que el tenim molt a prop. Les que no hem anat al súper, hi anem i comprem per sopar. Mentre sopem reiem molt, qualsevol cosa ens fa gràcia. Ens contem anècdotes de les nostres vides i passem una bona estona. Acabem el dia prenent una cervesa al bar de la primera nit; és bona i barata. Tornem a l’apartament, ara sí, a dormir fins demà.
3r dia: excursió a Ston
Una mica abans de les 8 ja estàvem esperant el taxi que ens portaria a Ston. Va arribar puntualment, era un monovolum Mercedes de color negre tan elegant i nou com els altres que vàrem emprar. El dia era núvol i plovisquejava però vam recórrer els 54 km sense cap entrebanc. Bé, no ben bé.
Anàvem bordejant la costa, una costa rocosa, el mar estava fosc i mogut. Més o menys a meitat de camí vam parar a veure el jardí botànic de Tisteno, també conegut com Arboretum. És un preciós conjunt d’arbres mediterranis que va començar a fer la família noble local Gucetic a finals del XV. Vam baixar del cotxe amb la idea de fer una volta. No ens vam fixar que s’havia de pagar. Quan estàvem a punt de tornar se’ns va apropar el vigilant i ens va dir que havíem de comprar el tiquet. Nosaltres vam entendre 15 euros per totes i quan anàvem a pagar ens va dir que eren 10 euros cadascuna. Ens va semblar un abús (hi havíem estat 15’) i ens en vam anar sense pagar. A la porta hi posava 10 euros, efectivament. Continuem el nostre camí i al mar veiem una zona dedicada al cultiu d’ostres i musclos. Tenen fama de ser excel·lents i el seu cultiu és molt antic. Arribem a Ston, famós per la muralla que l’envolta. Fa 5 km i es conserva en perfecte estat. És la segona muralla més llarga del món després de la de la Xina. Fa molta pujada, per tant, molts esglaons, i és molt estreta. Ens desanimem i no hi entrem; la veiem des de fora. La Carme sí que hi entra i fa un tram de 200 esglaons. L’esperem mentre fem un volt pel poble. A les 11:00 sortim d'Ston i tornem a Dubrovnik. Arribem sense cap incident i ens disposem a anar a dinar.
El dia anterior havíem vist un restaurant, el Prijeko, al carrer del mateix nom, que oferia un menú de 12 euros, sense beguda. Si aneu a Dubrovnik no se us acudeixi anar-hi per res del món. Les begudes ens van costar quasi més que el menú: una aigua petita, 7 euros, una copa de vi, 15 euros i les cerveses, 6 euros. Vam pagar la “novatada”, pròpia de quasi tots els viatges. Al cap d’una estona ho havíem oblidat. Després vam anar a descansar una mica a l’apartament. El codi de la porta s’havia espatllat i mentre unes ens quedàvem per esperar que vinguessin a solucionar-lo, les altres van marxar al Fort de Lovrijenac, que estava tancat. Solucionat el problema, ens vam trobar de nou a la columna Orlando i vam anar al palau Sponza, un dels edificis renaixentistes més emblemàtics de la ciutat. Ja eren les set i la Catedral estava oberta. L’exterior és barroc i és més impressionant que l’interior. Ens vam trobar una monja molt simpàtica que parlava l’espanyol perquè havia estat molts anys de missionera a Sud-amèrica i ens va explicar la història de la Catedral i sobretot de la quantitat de relíquies que s’hi conserven. Les més importants són les de Sant Blai, patró de la ciutat. L’església de San Blai és al costat però no la vam poder visitar per dins perquè estava tancada.
La nit ens envoltava, la ciutat estava molt buida, així que vam tornar a l’apartament a sopar. Després vam sortir a prendre la cervesa de Dubrovnik per última vegada.
4t dia: tornada a Barcelona
A les 7:30 del matí ens recollia el taxi que havia de portar-nos a l’aeroport. El vol sortia a les 10:05 i arribava a Barcelona a 12:20. Vam passar el control de l’aeroport bé, excepte la Glòria que li van registrar la motxilla i li van trobar el termòmetre que sempre l’acompanya en els seus viatges. La petita quantitat de mercuri era sospitosa. Se’l van quedar. Les últimes compres a les botigues de l’aeroport. El vol va sortir amb uns minuts de retard. L’arribada, puntual. El net de la Montse i el marit de la Mayte ens esperaven i ens van portar a casa feliçment.
Fins al proper viatge!
Magda Ábalos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió