Una casa a Florència, de W. Somerset Maugham, traducció de Julià de Jòdar, Viena Llibres, 2010
Es tracta d’una novel.la curta, 140 pàgines, que, com el títol indica, transcorre a la ciutat de Florència. L’estructura de l’obra és clàssica: presentació dels personatges, un succés inesperat que dona un gir sorprenent a l’acció i desenllaç.
L’obra es va publicar al 1941, en plena Guerra Mundial, però el temps en què passen els fets és el període d’entreguerres. L’autor, des del començament de l’obra, amb la descripció de la vil.la on la protagonista, la Mary Panton, passa uns dies per superar la seva recent viudetat, crea un quadre idíl·lic, bell i bucòlic que és el mateix que Maugham vol transmetre al lector sobre la ciutat de Florència.
En aquesta esplèndida ciutat de Florència uns personatges rics i estrangers: la Mary Panton, l’Edgar Swift, el Matthew Rowley, la princesa San Ferdinando, entre altres, porten una vida de plaers aristocràtics i socials. Al costat d’ells, com a contrapunt real, hi ha els criats, els cambrers, els músics… Tots el personatges tenen una gran profunditat psicològica, però el personatge a destacar és el de la protagonista, en qui apareixen els racons més secrets i políticament incorrectes de la naturalesa femenina.
La novel·la, que en principi sembla una narració intimista i emocional, es converteix, de sobte, en un thriller psicològic, potent i d’una gran alçada, amb un desenllaç final genial.
Magda Ábalos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió