És una dona petita, molt prima i molt presumida, sempre va molt arreglada, porta talons, els llavis pintats i pentinat de perruqueria. Té un caràcter enèrgic i xerraire.
Quan ens trobem passejant pel barri, sempre m’explica les seves històries que li agrada recordar: del seu marit, de la guerra que havia viscut, dels seus fills, dels néts i fins i tot dels besnéts, els quals vol complaure en tot. Viu per fer menjars i puntes de ganxet, en què és una experta.
M’explica que fa el rostit de Nadal, els panellets de Tots Sants, les coques i les patates de xurrer que li queden d’allò més bé.
Els besnéts sovint li demanen que cuini per a ells. Un d’ells li diu:
-Iaia, que em faràs un pastis amb “lacasitos” per al meu aniversari?
-És clar que si, ja ho saps que te’l faré.
Un altre li diu:
-Iaia, que faràs aquell pollastre amb prunes tan bo?
Ella també li contesta que si.
Ahir me la vaig trobar i vam seure un en un banc per prendre una mica el sol. Em va fer molta alegria veure que segueix tan bé com sempre; vam xerrar una estona i, de bracet, vam tornar cap a casa.
Roser Casaramona
“Narració amb protagonista del nostre entorn, que contingui un diàleg i un narrador-testimoni”, proposta de treball d'octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió