
Durant el taller ens vam veure embolcallades per l’harmonia i la bellesa de les paraules, jugant amb els noms senzills, els simples noms, com deia Salvador Espriu.
Una tarda dibuixada de poesia!
La Pepa ens va proposar crear dos poemes col·lectius amb paraules triades per nosaltres dels poemes d’Espriu, i aquest és el resultat:
Apreníem camins fràgils
sense roses ni esperança,
llarg viatge a la bellesa,
tartana trista del temps.
Apreníem camins anònims,
salvàvem fràgils pensaments
sense saber cap mot,
al cor un únic pom de flors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió