Ell estava passant l’aspiradora quan va sonar el telèfon. El va agafar corrents, ja que feia dies que estava esperant una trucada de Madrid. Tremolosament, va contestar.
—Digui’m?
—El senyor Pere Obiols? Li truquem de l’editorial Marte de Madrid —va contestar una veu a l’altra banda del fil.
La veu d’un homee sonava molt clara i segura. En Pere va afirmar i va seguir la conversa.
—Li truquem per comunicar-li que, després d’examinar l’esborrany que ens ha enviat de la seva novel·la, la hi publicarem en breu, desprès de les pertinents esmenes. Molt aviat rebrà més notícies nostres.
—D’acord, espero les seves notícies —va contestar en Pere.
Va saltar d’alegria, ja que després de deu anys enviant novel·les era la primera vegada que li contestaven, i al final el seu somni es faria realitat.
Lucas, 10 anys
Els últims anys s’havia dedicat amb passió a la seva afició, escriure. Assegut davant de l’ordinador, deixava anar la seva imaginació i el temps li passava molt de pressa.
Passat el moment d’eufòria va agafar de nou l’aspiradora i va continuar amb la neteja de la casa perquè la seva dona, la Maria, quan arribés de treballar, la trobés neta, ja que feia temps que ella era la que portava un sou a casa, mentre ell es dedicava a escriure i a les feines domèstiques.
Roser Casaramona
“Escriure una història a partir d’una frase (com Raymond Carver)”, proposta de treball de gener.
Dos bones coses, publicar la novel·la i saber que la dona ja no tindrà escusa per fer-li passar l'aspiradora.
ResponElimina