El paquet

Ell estava passant l’aspiradora quan va sonar el telèfon. Un missatger li comunicava que abans de mitja hora li lliuraria un paquet. Només penjar l’auricular va cridar de satisfacció. La fastiguejant i avorrida feina de passar l’aspiradora, per fi, s’havia acabat. Aviat disposaria d’aquell meravellós robot-aspiradora que anunciaven per la televisió i que havia comprat per Internet. Només calia programar-lo perquè funcionés tot sol.

Puntualment, el missatger li dóna el paquet tan desitjat. Era un paquet gran, embolicat amb una mena de roba de sac i lligat amb una corda vermella. Al moment que es disposava a tallar la corda amb una navalla, surt del paquet una veu estrident: “Peces de vuit! Peces de vuit!”. Així, tot seguit, sense pausa ni modulació. 

Incapaç de creure el que sentia, observava el paquet, desconcertat. Havia comprat un aparell car, amb moltes i bones prestacions, però ningú li havia dit que parlava. Quan torna a intentar desembolicar-lo, novament sent grinyolar aquella veu:

—N’eren quinze damunt el cofre del mort...

—Oh, hissa!, i una ampolla de rom!

Abril, 10 anys

No havia tingut temps de refer-se, que sona el timbre de la porta. Era, altra vegada, el missatger demanant disculpes. Per error havia intercanviat el seu paquet amb el que portava per al veí, un vell mariner que vivia envoltat de records.

Mentre obria el seu paquet amb certa desconfiança, sentia com cantaven a duo unes veus procedents del pis del costat:

—Dels setanta-cinc mariners que havien embarcat, només en quedava un de viu.

—Oh, hissa! Oh, hissa!

Teresa Naval 

“Escriure una història a partir d’una frase (com Raymond Carver)”, proposta de treball de gener.