El bon veí

                                                                              Marc, 15 anys

Ell estava passant l’aspiradora quan va sonar el telèfon. Va agafar-lo.

—Digui’m, qui hi ha?

—Sóc la Maria, la teva veïna, que voldria demanar-te un favor.

—Digui’m, senyora Maria. Si l’hi puc fer, compti amb mi.

—Hauria d’anar uns dies al meu poble. S’ha mort una tia meva d’allà i m’ha deixat una casa; hauria d’anar a cal notari per arreglar els papers de l’herència.

Va desconnectar l’aspiradora i va baixar les escales perquè la veïna li digués el que volia d’ell.

Quan la senyora Maria va obrir la porta, ell va veure la quantitat de plantes que tenia: unes de marihuana, altes com un Sant Pau; d’altres, d’aquelles que són llargues i que s’enfilen per les parets... Aquella casa semblava una selva. A més, hi havia una gàbia amb un lloro, una altra amb dos canaris, tres gats i un gos.

Quan va veure tot allò, ell es va trobar amb un gran compromís: no sabia si dir-li que acceptava el compromís de parar compte de tot allò uns quants dies, o negar-s’hi. Si li deia que no, com s’ho prendria, la senyora Maria?

Després de molt rumiar-s’ho, com a bon veí, va acceptar.

Carme Vallverdú 

“Escriure una història a partir d’una frase (com Raymond Carver)”, proposta de treball de gener.