Lucas, 10 anys
Ell estava passant l'espiradora quan va sonar el telèfon. Va córrer a contestar la trucada:
—D'acord, sortirem a caçar de matinada. Estic desitjant que arribi dissabte!
Aquesta conversa telefònica va tenir lloc uns mesos després que aquell home i la seva esposa tinguesin un intercanvi d'opinions molt fort.
Era un home amb qualitats positives, però molt tossut. Un dels seus principis era que tothom havia de fer la seva feina al millor posible, començant per ell mateix. Ell havia de treballar per portar els diners a casa, i la seva santa dona s’havia de cuidar de tota la resta.
El matrimoni mantenia discussions freqüents; ella li volia fer entendre que també es podrien capgirar una mica els papers. Però va ser el temps i tambè l’esposa qui van solucionar aquest problema.
Una tarda, tornant de la feina, es va acostar molt content a la seva dona:
—Em donen un gos caçador. Quina sort! Tindrem companyia a casa i podré sortir a caçar.
Ella era una dona tranquil·la, però al sentir aquestes paraules va apujar el to de veu com no ho havia fet mai:
—Sempre has dit que les cases on hi ha gos fan ferum i hi ha pèls pertot arreu. Si vols tenir aquesta bèstia a casa nostra, hauràs de ser tu qui tindrá cura de totes les seves necessitats. I, a més, hauràs de passar l'espiradora sovint.
Després d’aquesta conversa, ell va canviar les seves conviccions doméstiques per poder gaudir de la caça i del seu gos.
L'home tenia aquest punt vulnerable.
Montserrat Ballester Carnicé
“Escriure una història a partir d’una frase (com Raymond Carver)”, proposta de treball de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió