Maria, 4 anys
“Ell estava passant l’aspiradora quan va sonar el telèfon”
—No us esvereu! Tranquils! Manteniu-vos en moviment! Si no esteu quiets no us ensorrareu, si arribeu a caure ja no podreu aixecar-vos.
No us penséssiu pas que és com a l’època de l’escombra. Aquesta sí que donava l’oportunitat de tornar a aixecar el vol, sols era necessari una mica d’empenta, d’ajuda i tornaves a volar.
Però aquests éssers enormes que no són capaços de moure els peus de terra sí que saben inventar-se artefactes i màquines estranyes per eliminar-nos. Cal, doncs, ser molt previnguts.
La nostra força és la invisibilitat, no fer nosa, no fer-se notar i sobretot no caure. Si estàs cansat posa’t sobre un llibre o ben endins d’un prestatge i si estàs de sort un cop de drap et farà tornar amunt.
Sols hem de témer els raigs de sol que ens fan visibles. Però és aquesta llum la que ens dóna força, i no podem ni volem renunciar-hi. De moment aquests gegants encara no han inventat (o no ha arribat fins aquí) la màquina que faria el buit a l’espai.
Per tant, sempre amunt, sempre discrets, però sense renunciar a allò que som, perquè en la partícula més petita hi ha tot l’univers i el seu sentit és l’eternitat.
“...quan va tornar, l’aspiradora no funcionava i els raigs de sol omplien l’habitació de pols que ballava lliure per l’espai.”
Maria Àngels Colom
“Escriure una història a partir d’una frase (com Raymond Carver)”, proposta de treball de gener.
Ha de ser una bona experiència convertir-se, encara que sigui en el moment d'escriure el conte, en un gra de pols velejant per l'habitació. Si poguessin parlar! quantes coses ens explicarien.
ResponEliminaI no som partícules perdudes en un espai infinit?
Elimina