La Rumba

Èric, 2 anys

Ell estava passant l’aspiradora quan va sonar el telèfon. La veu d'una senyora li oferia anar a treballar a casa seva. Ell va contestar-li que només podia anar-hi el diumenge. La senyora va acceptar.

En Jose és un noi que va venir a Barcelona amb els pares i germans. S'instal-laren al barri de la Barceloneta en una planta baixa vora el mar.

Ell tots els dies anava a l'escullera i es quedava bocabadat veient com les onades  copejaven les pedres. Un dia es va adonar que al port hi havia uns nens de la seva edat que es capbussaven a l'aigua i poc després en sortien. Uns senyors tiraven monedes al fons per veure quin vailet era el més ràpid a recuperar-les.

En Jose no sabia nedar, però la necessitat l'atiava i aviat va ser el més ràpid.

A poc a poc, la resta de la família va trobar feina. Ell, als setze anys, va entrar a treballar a una empresa de neteja amb el seu pare. Era molt feliç amb la seva RUMBA, així  anomenava l'aspiradora.

Feia sis mesos que treballava tots els diumenges a casa de la senyora Castaner. Un  matí, després d'esmorzar, la senyora li va preguntar si li agradaria aprendre un ofici. En Jose li contestà que sí, però que no tenia temps. La senyora hi insistí:

 —T'agradaria ser jardiner?

—Sí —va contestar el noi—,  a vegades trobo a faltar el camp, la lluna, els estels... Aquí no els veig.

La senyora Castaner va pagar-li l'aprenentatge. Després va ser el seu jardiner, xofer i home de confiança de la casa.

Uns anys més tard, quan la senyora Castaner va morir, va saber que li havia deixat la casa Castaner en agraïment.

Dolors Menescal

“Escriure una història a partir d’una frase (com Raymond Carver)”, proposta de treball de gener.