Trucada insistent


Ell estava passant l’aspiradora quan va sonar el telèfon.
Vaja, ja hi som, així no acabaré mai! va murmurar Amb les ganes que tinc d’acabar.
Digui? (... res) Digui? (... res) penja.
Cada dia el mateix, avui ja és el tercer cop que sona i al despenjar no contesta ningú. Torna a engegar l’aspiradora i es disposa a seguir la neteja; un instant després el telèfon torna a sonar. Igual que abans, para l’aspiradora i torna a contestar, però, com abans, ningú respon a l’altre costat. Així un i altre cop. Mira el rellotge, ja són les set, ha d’anar a buscar la seva filla a ballet. Però ara el telèfon ha deixat de sonar. En Cesc, mentre recull i agafa la jaqueta prenent la ruta cap a l’escola de ballet, va pensant: “Cada dijous a les sis, que acostumo a passar l’aspiradora, sempre m’interromp aquest seguit de trucades sense interlocutor. Els altres dies de la setmana no les rebo, ni tampoc a cap més hora: ja estic una mica mosca. Qui hi deu haver rere aquest número desconegut?”
Passa la setmana i no pot treure’s del cap aquelles trucades. Pensant i pensant, decideix que el pròxim dijous si sona el telèfon no l’agafarà, deixarà que soni, ja es cansarà.
Arriba el dijous i, com cada setmana, en Cesc cap a les sis comença a passar l’aspiradora i, com cada dijous, el telèfon comença a sonar.
Entre el so de l’aspiradora i el del telèfon, es tornarà boig, però ha decidit no agafar-lo. El telèfon sona una, dues, ... sis, set vegades. De cop, deixa de sonar. “Uf! Quina tranquil·litat.”, pensa. Mira el rellotge, són dos quarts de set. Però ara sent el timbre insistent de la porta.
Apaga l’aspiradora i va a obrir. Veu una nena d’uns vuit anys. Encara no ha obert la porta i sent que li diu: 
Paula, 8 anys
Senyor! Per què no agafa el telèfon avui?
Com saps que el telèfon sonava? I tu, qui ets?
Ella li explica que és la veïna. Cada dijous de sis a set fan a la tele el seu programa favorit i amb el soroll de l’aspiradora no el pot sentir, per això li truca per telèfon. En Cesc sospira: per fi ha pogut desxifrar el misteri del telèfon. Somriu a la veïneta  i li promet que canviarà el dia o l’hora de passar la aspiradora, així ella podrà veure el programa i ell podrà netejar tranquil.

Imma Cauhé

“Escriure una història a partir d’una frase (com Raymond Carver)”, proposta de treball de gener.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris apareixeran després de la revisió