De tan veloç, aquest món no commou.

 1 La gimnàstica 

Vinga, vinga, vinga!… Cap amunt, cap avall; ara els braços, ara les cames, ara estira’t a terra, ara doblega’t… Uf!... Uf!... Una altra vegada: cap amunt, cap avall; salta, salta, mou els braços, mou les cames… Uf! Uf!... No hi arribo!

Que t’has de moure, que tothom t’ho diu, que a la teva edat no t’has de quedar al sofà… Vinga, vinga, vinga! No sé si és millor quedar-se encarcarada o morir d’un infart!

                  Magda Ábalos

2 Fugida

Mira l´hora. Apaga la bombeta i surt al carrer. Gira cap al revolt i s’endinsa en la avinguda. La circulació és densa i els clàxons dels cotxes no paren de fer soroll. L’home ha espantat el silenci.

Dolors Álvarez

3 La caça

Manel, amb el morral i l’escopeta s’acaba d’un glop el “carajillo” i es fuma una cigarreta abans de sortir, amb els altres caçadors, cap al Tozal Gordo a la cacera del senglar.

Els colors intensos de la tardor es desdibuixaven amb la boira. El bosc fa olor de molsa i d’escorça humida. La terra cruix sota els peus. Una ombra fosca es belluga. Quatre trets d’escopeta. Un crit. Silenci absolut. El lladruc desesperat de dos llebrers. Arrenquem a córrer. Terrible i amarga veritat: el cos del Manel estès a terra, sense vida!

Teresa Naval Quintillà

4 Viu

Corre!, salta!, balla!, viu!

Corre i balla, noia trista, que el temps vola i no el podràs encalçar.

Salta amb joia, noia quieta, si les forces vols retrobar.

Viu alegre, noia pansida, i la vida retornarà.

Maria Àngels Colom

5 El foc

Bufa el vent amb molta força atiant les brases mig apagades. Les guspires salten aquí i allà. El vent agafa tanta força que crema tot el que hi ha al seu davant. Els veïns corren dessesperats amb les seves màquines fent solcs a banda i banda per no perdre el control del foc. Al vessant de la vall l'aigua del barranc brolla en quantitat. És on cau derrotat el ferotge gegant.

Dolors Menescal

6 Anar a treballar

El temps passa molt de presa quan has d’anar a treballar.

El rellotge no ha sonat i vaig tard. Ràpid, em dutxo, després em vesteixo i sense esmorzar  agafo la bossa i les claus; baixo les escales corrent, “No hi arribo!, no hi arribo!” Quan sóc a baix: “Ostres! M’he deixat el mòbil!” Torno a pujar i l’agafo.

Quan surto de casa un amic meu passa amb la moto, el paro i li dic: “Porta’m, que no arribo a la feina”. Pujo a la moto i, com una fletxa, m’hi porta. Només he arribat deu minuts tard.

Rosa Orenga

7 Trobada

Arribo a l’aeroport, aparco, agafo l’equipatge i, corrent, vaig a la porta d’embarcament. Menys mal!, he arribat a temps, ja puc relaxar-me.

Relaxar-me? Quins nervis, sols pensar que el tornaré a veure, a olorar, a abraçar... No, no puc relaxar-me, per què l’avió no vola més ràpid?

Per fi anuncien que estem a punt d’aterrar; miro per la finestreta. Encara no el veig, Obren les portes, baixo, vaig cap a la sortida. Uf! Allí està! Ens abracem, ens fonem en el bes tan esperat, tan desitjat.

Imma Cauhé

8 Cinc minuts més

Li ha costat adormir-se. Quan sona el despertador, l’atura i pensa: “Cinc minuts més”. Quan obre els ulls i veu quina hora és, fa un bot, es vesteix, es pentina i quan va a agafar la bossa li cau el mòbil. S’endú un got de plàstic ple de cafè per anar prenent-se’l pel camí, però quan va corrent per agafar el tren se’l tira per sobre. Quin matí!

Carme Vallverdú

9 Agilitat

Obre la porta del pis i estira el braç per agafar la gavardina del penjador.  No espera l’ascensor, es posa la gavardina mentre baixa les escales de pressa saltant els graons de dos en dos.

Dóna una mirada ràpida al mirall del vestíbul i obre la porta. Fa un aire fresc. Es corda la gavardina.  El seu pas és lleuger però accelera quan veu que s’apropa l’autobús i  el semàfor es posa àmbar.  És àgil, quatre gambades i ja és a la parada.  

Emília Brias

10 Sempre corrent 

Com cada matí, quan el tren arriba a l’andana, jo he de córrer per agafar-lo. El veig venir de la cantonada i ja arrenco a córrer. Pujo les escales a tota velocitat; el tren arriba a l’estació. Una última correguda encara més intensa, uf! , per poc! Amb la llengua a fora, hi pujo just abans que arrenqui. Ara respiro i em recupero de l’esforç.

  Roser Casaramona

"Escriure un fragment  que expressi rapidesa", proposta de treball de febrer.