Després de la lectura de Victus, al febrer, i les activitats de lectura i visita al Born, l’any 1714 encara ens ha dut a una nova activitat.
L’onze de juny com a sortida darrera del curs hem triat Cardona, i el seu castell, que va ser l’últim baluard de Catalunya en la Guerra de Successió: es va rendir el 18 de setembre per evitar que els barcelonins fossin aniquilats.
Vam arribar a Cardona cap a les deu d’un matí magnífic i vam poder gaudir de les meravelloses vistes de tota la rodalia, així com admirar els edificis medievals del nucli antic, declarat Bé d'Interès Cultural el 1992.
Durant la calor del migdia vam visitar La Muntanya de Sal, lloc únic al món com a mina de sal exterior i alhora explotada en les seves profunditats fins a cinc quilòmetres. De les tres sals diferents que s’hi extreuen, la potàssica va portar a construir els grans pous i galeries actuals. Avui sols es visita la primera, sobre la qual hi ha una muntanya de més de 800 metres de sal i argila, i té un recorregut d’uns 500 metres, suficient per observar els continus canvis que es produeixen d’estalactites i estalagmites de sal , columnes i betes de diferents colors que van de blanc a marró ataronjat, verd, etc.
A més de les interessants explicacions de la guia i les vistes de la mina, el recorregut a uns 17º de temperatura ens va ser molt satisfactori, ja que a fora deuríem estar per sobre dels 25º.
Al sortir, i després de ser transportats i empolsats pel trenet, vàrem dinar en un dels restaurants de la vila. Després d’una agradable sobretaula amb converses de tot caire, vam emprendre el camí cap al castell (amb cotxe: aquell sol i aquella hora no convidava a fer el trajecte caminant).
El Castell, molt ben reconstruït i cuidat, ens dóna una imatge del que devia ser en altres temps. Des de la torre de la Minyona es pot veure la vall del riu Cardener i fins els primers pics dels pirineus o les punxes de Montserrat. El dia tan clar ens va ajudar a apreciar tot aquest paisatge.
El claustre, molt remodelat, sols ens pot donar una idea del que podia ser en els seus principis. La col·legiata de Sant Vicenç, dins el castell, del primer romànic de Catalunya, ja va ser declarada monument nacional el 1931. Actualment consta de les parets pelades, les pintures es troben al MNAC. La cripta és de les més boniques que he vist, amb columnes que la divideixen en tres naus.
Després d’un dia tant profitós i agradable, tornem cap a casa, no sense tenir alguna distracció amb els encreuaments i cartells de les rotondes que ens porten a recórrer algunes carreteres que d’altra manera mai hauríem visitat.
I pregunto: com es fa per donar la volta a Manresa quan per equivocació entres al centre? Totes les que anàvem al mateix cotxe encara ens ho preguntem.
Imma Cauhé
Imma Cauhé
Què bé que us ho passeu!
ResponElimina