Diumenge, 1 de juny, 18 hores. Comencen a l’auditori del Palau Falguera les activitats programades per la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat.
El nostre grup, Escriure en Català, hi participa llegint fragments d’Un cel de plom, una història de solidaritat, coratge i supervivència, explicada per Neus Català i novel·lada per Carme Martí.
És gairebé el final de la vetllada i ens toca actuar. Sortim a l’escenari vestides de negre i amb un triangle vermell, com el de les deportades preses polítiques. L’Anabel, coordinadora de l’activitat, ens presenta.
Comença a llegir la Montse, segueix la Rosa i la Magda. Són textos amb una forta càrrega emotiva, autèntiques lliçons de vida. Continua la M. Àngels, la Teresa i per acabar l’Emilia. El públic ens aplaudeix emocionat. Hem aconseguit que les nostres veus arribin als espectadors com a transmissores d’uns horrors que mai haurien de repetir-se. Ens aixequem i donem les gràcies.
Gràcies, Montse, per les bones idees, per l’acurada selecció dels textos i la incondicional dedicació al grup.
Gràcies, Jaume, per confiar en nosaltres i per la paciència en els assajos. No és fàcil transmetre el dolor de les paraules. Com has cuidat fins a l’últim detall!
Gràcies a la Biblioteca, que ens ha proposat participar en la 9ª edició de La Biblioteca a l’Auditori.
Gràcies al públic per la seva emotiva acollida i particularment al nostre alcalde, Sr. Jordi San José, per les entranyables paraules que ens ha dedicat.
GRÀCIES!
Mª Teresa Naval
Fragments de la lectura
1 Alço el cap, ho vull veure tot bé.
El cel és de plom.
Sóc plenament conscient que deixo el món i entro en un altre lloc. En un no-món.
2 Ens criden a la infermeria per a la revisió ginecològica: ens posen una injecció terrible que ens fa defallir i ens deixa sense regla i estèrils, preparades per treballar. 
3 Cau una dona i no permeten que cap de nosaltres s’hi atansi. En cau una altra, i tampoc. El cor se’ns farà de pedra.
4 He vingut perquè, si mai m’obliguen a penjar una altra presa, correré amb totes les meves forces fins arribar al filat i morir dignament com la meva germana. Totes les del barracó ens hem promès el mateix.
5 5 de maig de 1945
La nostra tragèdia està a punt d’arribar al final. Entren partisans txecs i polonesos. Nosaltres sortim, sota un cel clar que deu ser de color blau, i ens abracem.
6 Tinc 99 anys i sóc fidel a la meva promesa, a la batalla per la memòria de les dones a qui, sota un cel de plom, van convertir en cendres.
Més fotos:
Espectacular la lectura. Vam disfrutar molt.
ResponEliminaPell de gallina
ResponElimina