SI YO TUVIERA UNA ESCOBA, Laredo / Los Sírex
(Homenatge al conte Ui, quina por! de Ricardo Alcántara)
Va arribar el primer dia a l’escola pensant que tindria molts amics, però aviat va comprendre que no seria gens fàcil. Els nens fugien del seu costat, deien que semblava una bruixeta, amb aquella faldilla llarga i l’enorme barret punxegut que portava.
—Només et falta l’escombra! —cridava una nena.
—Totes les bruixes són dolentes! —deia un nen.
Encara que no feia gaire cas del que sentia, les galtes se li tornaven vermelles.
A l’hora de l’esbarjo es treia de la butxaca una baldufa i, sense perdre el somriure, jugava sola.
Un dia, un nen, jugant un partit de futbol, va xutar la pilota amb tanta força que va anar a parar a la teulada de l’escola. Els companys, enfadats, començaren a insultar-lo i fins i tot a pegar-lo. Només a la bruixeta se li va passar pel cap que podria ajudar-lo. Sense perdre més temps va pujar a l’escombra i en un moment va envolar-se fins a la teulada.
Quan va arribar al pati, amb la pilota a la mà, els companys, avergonyits, van envoltar-la i felicitar-la. La bruixeta estava contenta
A partir d’aquell dia tots volien aprendre a fer anar l’escombra.
Maria Teresa Naval
CUCURRUCUCÚ, Tomás Méndez
Bon dia, blanc colom que véns cada dia a cantar una cançó trista a la meva finestra!
Que potser em portes alguna notícia de la meva estimada?
Per què el teu parrupeig em fa plorar i al mateix temps calma el meu neguit?
Em portes un missatge d’ella?
Ets símbol de la pau i, com ella, inexistent en aquest món de dolor.
Canta, ocell missatger, canta perquè pugui agafar-me a les teves notes i em facin volar al teu costat.
El cel plora sense tu. Sóc com la insensible pedra sense tu. Aquí em moro sense tu.
Digue’m, blanc colom, si ets l’ànima del meu amor. Si és així, vull anar amb tu voleiant pels cels fins a l’eternitat.
Cucurrucucú, no t’aturis!
Cucurrucucú, canta, canta, canta...
Maria Àngels Colom
PARAULES D’AMOR, Joan Manuel Serrat
Tots dos anaven a la mateixa escola. Ell era alt i ros i tenia els ulls blaus. Les noies sospiraven quan el veien a la plaça del poble amb tota la colla; totes volien estar al seu costat. Però ell només tenia ulls per a la Maria, la noia que el tenia fascinat. A ella també li agradava, però, com que era menuda i grassoneta, no es volia fer il·lusions.
Va arribar un dia que la família d’ella va haver de marxar del poble i del país per motius de la feina del pare. Els nois, al principi, es telefonaven i es van escriure un temps. Però la distància i la seva joventut -només tenien quinze anys- va fer que que s’anessin espaiant les trucades i les cartes.
Ells es van fer grans i es preguntaven, tant l’un com l’altre, què hauria estat de les seves vides. Diuen que el primer amor mai no s’oblida.
Carme Vallverdú
TOMBE LA NEIGE, Salvatore Adamo
Quin temporal! Tot el dia cau la neu sense deixar de nevar ni un instant, i és clar, impossible que tu vinguis.
T’enyoro, estic trista, fins el cant del ocells sona trist notant la teva absència.
Cau i cau la neu, t’esperava i no podràs arribar a mi, noto cada cop més que no hi ets. Com llàgrimes gelades, veig caure la neu i creix l’angoixa de l’ànima que resta gelada, silenciosa i desesperada perquè tu no hi ets.
Cada cop neva més, i tu no vindràs, i la neu cau i cau, els flocs blancs i silenciosos voletegen sense parar com si estigessin rient-se de nosaltres, la seva blancor rodeja la meva estança, i la seva fredor em fa tremolar.
El meu cos i la meva ànima t’enyoren recordant l’escalfor de quant estem junts, fregant-nos cos a cos i escalfant-nos mútuament.
Però avui cau la neu i tu no vindràs i la meva ànima i el meu cos estan gelats i fins i tot el cant del canari no és aquell trinar de felicitat i joia que acostuma a fer quan ens veu a tots dos junts rebolcar-nos, entregats; avui està trist, silenciós com jo, esperant que tu puguis venir. Però cau la neu i segueix caient sense pausa i tot és silenci i solitud.
Imma Cauhé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió