Al cap d’uns dies vaig tornar a agafar el boli. El cor em bategava amb força, tan aviat estava asseguda davant de l’escriptori com donava voltes absurdes per l’habitació. Després, com per art de màgia, una veu em va treure de la meva abstracció.
Sí senyor, era una reina medieval molt miop que partia del castell, muntada en un cavall i armada amb una espasa i una llança, buscant aventures per tal de complaure els meus súbdits. Primer vaig lluitar contra uns dracs, després contra uns gegants; més tard vaig salvar un cavaller jove i ben plantat. Vaig continuar cavalcant fins arribada la nit, una nit de lluna plena, moment en què em vaig preguntar: “I per a què serveixen tantes aventures?” No tenia ganes de seguir rodant pel món i vaig perdre la il·lusió per ser una aventurera. Al matí vaig tornar al castell, on vaig ser rebuda i aclamada pels meus súbdits, per continuar vivint com més m’agradava: entre tots els llibres.
Però, de sobte, vaig sentir, dins meu, una veu que em deia:
—Àvia, per què no m’expliques un altre conte?
Maria Teresa Naval
Al cap dels anys ens tornem més i més sensibles i el cor sembla que ens fa mal quan veiem les notícies, sort que també hi ha coses que tan aviat ens fan riure com plorar! Després fem un resum de tot i, com que veiem que no hi podem fer res, pensem: “Sí, senyor!, que ho arreglin els que puguin fer-ho, primer aquesta gent que tant volen manar.”
Jo ja no tenia ganes de veure les notícies perquè, per una de bona, n’hi ha cinquanta de dolentes. Vaig perdre el costum d’engegar la televisió i vaig decidir agafar un bon llibre i així sentir la pau dins meu.
Carme Vallverdú
Al cap de molt temps, em vaig retrobar amb el meu germà. Feia anys que no ens veiem.
Quan vaig anar a la estació a esperar-lo, el cor em bategava amb força. Quan el tren va parar a l´andana, tan aviat com el vaig veure, ens vam mirar als ulls i després ens vam fondre en una forta abraçada. Sí, sí senyor, es van esborrar totes les nostres diferències. Primer ens explicàrem la vida de cadascun, desprès res mes, jo no tenia ganes de retreure res del passat. Vaig perdre les forces que tenia per recliminar-li el que m´havia fet anys enrera. Dins meu, sentia una veu que em deia que ho fes, però va guanyar la prudència i vaig callar.
Roser Casaramona
Al cap de molt de temps de potsposar-ho va arribar el dia d’agafar l’avió per anar a fer un viatge a Londres. A l’enlairar-se el monstre alat el cor em bategava molt fort no sé si de l’emoció o de la por a volar. Tan aviat reia com cantava, la ciutat se m’oferia amb tota la seu esplendor i jo no podia absorbir-ho tot. Després, a l’arribar a l’hotel el cor se’m va calmar i ja no ho veia tot tan esplèndid, tot era una mica vell i gastat. Ens volíem queixar a la direcció però amb el nostre poc anglès sols enteníem el “sí senyor”.
Vàrem sortir de l’hotel una mica enriolades. El primer que vàrem fer va ser anar a dinar, i com que Londres és una ciutat tan cosmopolita, vam fer cap a una creperia; el crep, farcit de verdures i pollastre, era molt bo. Després vàrem anar a la plaça de Trafalgar, allà sempre hi ha espectacles al carrer, i ens vàrem quedar embadalides amb un guitarrista que tocava meravellosament bé. Després el cansament ens va venir de cop i jo ja no tenia ganes de fer res més. Amb les parpelles mig closes em vaig endormiscar i vaig perdre el moneder. En aquell moment a dins meu se’m va fondre l’alegria i les ganes de veure res més.
Però l’endemà tot tornava a ser nou. El sol lluïa amb força, els parcs estaven plens de flors i d’arbres enormes que volien tocar el cel i el meu cor tornava a cantar.
Maria Àngels Colom
"Escriure un text utilitzant paraules i expressions determinades i amb el mateix ordre", proposta de treball d'octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió