El meu gran amor secret (1)

HISTÒRIA D’AMOR

Quieta, invisible, la joveneta mirava sense veure-la l’espelma que s’anava fonent. El murmuri de rialles i xerrameca dels elegants comensals feia que la llum d’aquella solitària taula fos tan minsa que  ni podia il·luminar aquells ulls tristos i cansats de tant mirar cap a la finestra.

S’aixecà a poc a poc, les espatlles corbades feien força cap al terra i el cos es feia feixuc. Va anar cap a les escales i va començar a pujar aquells graons que se li feien cada vegada més alts. En el primer replà s’aturà i va recordar aquell primer petó que li despertà tots els sentits i la va fer anar més lluny que les estrelles. Per un instant va reviure aquell moment.

Cada vegada eren més alts els graons. Al segon replà va sentir l’esgarrifança d’unes mans que li acariciaven els pits i el sexe amb dolçor. Per uns segons tornà a ser feliç. Després, les nits d’amor revivien al seu cos i plorà amb desesper. 

Aquells terrat estava il·luminat per una lluna plena que la feria amb la seva bellesa indiferent al dolor. S’atansà a la vora i pujà l’últim graó de la barana de pedra. Mirà cap avall. La fondària i la foscor de l’abisme la cridaven. 

Mirà cap al cel. Cridà el seu nom. Quedà freda, sense sentiments i es va llançar cap al no dolor.

Maria Àngels Colom

RETARD

Avui ha obert el quiosc més tard. Ha hagut de portar la seva filla a cal metge perquè s’ha trobat malament i a la seva dona li era impossible dur-la-hi; es veu que  tenia una reunió molt important a la feina. Mirava nerviós el rellotge pensant que ja no arribaria a temps per veure-la. En tornar del metge, obre el quiosc amb presses, ai!, que serà massa tard! Però, no, la veu aparèixer: avui ella també va amb una mica de retard. És alta, esvelta, molt guapa; de mica en mica se n’havia enamorat bojament. 

—Bon dia, Josep! —li diu amb aquella veu que l’acarona, i li demana, com cada dia, el diari. 

Al final aquell dia va haver de córrer molt, però li va sortir bé. Un dia més havia vist el seu gran amor secret.

Roser Casaramona

HARZ ROLLER

Fins ara no ho havia confessat, una cosa immaterial sembla que no pot ser l’amor de ningú, però puc assegurar que sí, perquè és l’amor de la meva vida, fins quan vaig canviar-me de casa no ho havia imaginat i ara no voldria viure en un altre lloc per la felicitat que em dóna.

Des de fa molt temps dormo amb les finestres obertes per rebre millor aquell so, sí, aquell so del qual estic enamorat. Cada matí al despertar m’arriba a l’oïda, puc sentir-lo durant tot l’any, però a l’arribar la primavera aquell cant es fa més fort, més intents, més melòdic, més... és el que més m’agrada. El cant del canari Harz Roller és el que em té encisat i puc dir amb totes les lletres que n’estic enamorat.

El meu veí és criador i preparador de cant dels canaris Harz Roller, viu per a això i els fa participar en concursos. Tot l’any assaja amb ells per poder aconseguir un bell quartet, i ara, al temps del zel, és quan millor canten.

No sé si m’hauria d’avergonyir al confessar que no pot passar un dia sense delectar-me amb aquest cant, s’ha tornat una bogeria, un amor passional que em porta a l’èxtasi i em produeix un plaer que res pot igualar.

Imma Cauhé 

TONI

Era el capvespre. Les ones del mar s’alentien com preparant-se per a la foscor de la nit. Tot a la natura era calma, però, a la sorra, uns joves corrien, jugaven i xisclaven darrera d’una pilota. Tot el moviment dels seus cossos joves contrastava amb la quietud de l’hora.

—Passa’m, la pilota, Quima!

—Ja va!

—Vinga, vinga, que en Toni l’agafarà!

—Fidel, no t’aturis!

—Roser, no badis!

Una de les noies, la Roser, es va asseure a la vora del mar. 

—No jugues, Roser?

—Estic cansada i m’ha vingut un calfred. Deu ser del sol que he pres aquest matí.

—Té! —el Toni li va passar el seu jersei.

La Roser se’l va posar. L’olor del Toni la va envoltar. Les papallones de l’estómac van començar a volar sense control. Només veia els colors: el blau fosc del mar, el rogenc del cel, els ulls verds del Toni, les seves dents blanquíssimes... No sentia res.

—Gràcies, te’l torno després.

El Toni va continuar jugant. Li deien l’Apol·lo. Era el noi més guapo de la Facultat de Lletres. El viatge de fi de curs a Cala Blanca, a Menorca, un somni. La proporció, deu noies per cada noi.

Magda Ábalos