El meu gran amor secret (i 2)

SABANA

En el millor dels meus somnis havia imaginat que m’enamoraria d’una noia atrevida, amb uns cabells cargolats que donessin a les seves faccions un aspecte atractiu que anés més enllà de la bellesa. I allí estava, plantada davant meu, en aquells grans magatzems, mantenint la mirada amb un somriure complaent. Vestia texans arremangats als baixos i brusa estampada; calçava sabatilles esportives.

Vam sortir junts de la botiga. La resta del que va passar aquell dia pertany a la meva intimitat i sempre serà un secret.

Als pocs dies empreníem un viatge  a Kènia i Tanzània. Era una aventura trencar amb la meva vida anodina i fugir a qualsevol paradís: Nairobi, Serengueti, Ngorongoro, al llac Manyara... Ella no es separava de mi. Intercanviàvem poques paraules però compartíem aquella bellesa salvatge que ens oferia la sabana: zebres, nyus, lleones, girafes, cocodrils...

Per un moment vaig pensar que m’instal·lava allí, amb ella, i per sempre. Però el desig no es va complir del tot. Formava part de l’itinerari visitar una escola que acollia nens orfes. Un dels nens, de pell fosca i mirada decidida, es va apropiar de mi a canvi del collaret de boles de coloraines que duia al coll. Amb una rialla innocent em va col·locar al seu cap deixant quasi coberts aquells ulls vius i negres.

Era el final d’un amor secret i l’inici d’una nova aventura per a un barret safari com jo.

Maria Teresa Naval

JOVENTUT

Vivien als afores, en una gran masia que tenia habitatges per als treballadors. Els nens i nenes sempre jugaven junts, però ells dos sentien alguna cosa més que amistat l’un per l’altra. Es regalaven objectes sense importància que per a ells eren tresors per recordar un moment determinat: una flor, una capsa de música, una pedra trobada al riu durant una excursió que havíen fet junts...

Es van fer grans i, com que a la masia no hi havia prou feina, ell se’n va anar a treballar a Alemanya amb la promesa de tornar per casar-se amb ella. Va passar els temps i la família de la noia no li callava: “No veus que no tornarà?, que trobarà una noia allà i tu et quedaràs soltera? Aquí necessitem un home per al negoci.”

El pare sempre portava un mosso a casa a dinar per veure si feia canviar de parrer la noia. Finalment s’hi va casar, però sempre més va recordar aquell amor.

Els anys van anar passant i el seu gran amor va tornar: havia fet fortuna a Alemanya, però com que ella era casada, va tornar al país que l’havia acollit i va formar també una família. No fa gaire, ella va saber que havia mort d’un infart.

Carme Vallverdú

LITERATURA I AMOR PLATÒNIC

La nova professora de literatura de l’institut va tenir una entrada sonada a mitjan curs, va portar una visió diferent de l’assignatura i l’entusiasme que sabia transmetre fins i tot els alumnes menys amants a la lectura com jo, que sóc marcadament de ciències. 

A mi em va impactar des del primer dia. Durant les classes estava segur que només em mirava a mi, amb els seus preciosos ulls i el seu aire somiador. La seva veu dolça però intensa arribava a les ultimes files on jo m’asseia. Els seus moviments eren segurs encara que se sabia observada. Tot en ella era perfecte. Era el meu amor platònic.

Ella era amable amb tots, però jo no m’atrevia a parlar-hi. Cada matí tenia un diàleg intern i agafava forces per parlar-hi a classe; assajava la pregunta, però quan arribava l’hora de la veritat les paraules morien abans de ser pronunciades, se’m feia un nus al estómac i la boca em quedava seca fins al punt de gairebé provocar-me taquicàrdia. I així fins que el professor titular va tornar i el meu amor va marxar per sempre.

Un parell d’anys després la vaig veure al tren, compartíem vagó. Sense donar-hi voltes vaig atansar-me a saludar-la, ella em va contestar amb cortesia però jo vaig saber que no em reconeixia. En un instant la meva il·lusió es va fondre i em vaig sentir fort: havia parlat amb ella i no s’havia enfonsat el món.

Maria Carme Valios