El professor i escriptor Domènec Marzà, a través dels seus contes, ens va ensenyar el seu mètode de treball.
La lectura d’un dels contes del seu llibre No em toqueu el copi-rait va ser prou clarificadora per recordar-nos la teoria i pràctica del conte. Ens va fer veure de manera divertida com escriure la història d’un personatge que s’esforça per aconseguir un objectiu, tot en un to planer, sense necessitat de fer grans descripcions.
Per escriure els seus relats breus ens va explicar com s’inspira en records, imatges, anècdotes i personatges recopilats de la vida quotidiana i que després transforma. Vam descobrir uns relats breus insòlits i originals que ens van semblar sortits d’una capsa de sorpreses.
Gràcies, Domènec, pels teus consells i per sorprendre’ns amb els teus contes.
Maria Teresa Naval
És possible que els lectors s’endinsin físicament en l’obra que llegeixen i que es converteixin en personatges de la lectura? Què passaria si uns personatges narratius es neguessin a ser escrits perquè no volen anar a parar a lectures escolars obligatòries? Què fan els protagonistes si s’escapen d’una narració? Els personatges literaris tenen vida privada més enllà de la vida escrita? És possible que els protagonistes d’una novel·la siguin reemplaçats per substituts a la segona edició de l’obra? Hi ha un món ocult darrere dels prestatges d’una biblioteca? Hi ha hagut mai llibres en vaga de pàgines tancades perquè reclamen ser llegits amb dignitat? És possible el bullying entre els llibres d’una biblioteca? Les narracions de No em toqueu el copi-rait responen aquestes qüestions i d’altres que potser encara ningú no s’ ha plantejat. No em toqueu el copi-rait és un aplec d’històries que tracten amb humor i ironia dels llibres, dels lectors i de la literatura.
Una sessió força interessant. Sempre veure punts de vista d'escriptors t'enriqueix.
ResponElimina