Què vols de mi, amor?, de Manuel Rivas, és un recull de 16 contes de temàtica diversa i amb la Galícia natal de l’autor com a rerefons. Cada conte és una unitat per si mateix, amb personatges molts variats ubicats en diferents moments en el temps, i una manera d’enfocar i explicar les històries també diferenciada en cada relat. Els contes queden units per un estil d’escriptura propi, ple de comparacions enginyoses i sorprenents que criden molt l’atenció del lector, amb un llenguatge ric, altres vegades planer i fins i tot amb diàlegs barroers, que sap mantenir el ritme i la intriga en cada conte amb finals sorprenents. Al ser contes curts, la narrativa ha de ser condensada, però està plena de detalls que enriqueixen la història que més que explicar suggereixen i creen una imatge molt versemblant de la situació que li dona sentit.
Un dels contes que m’ha impactat molt és La llengua de les papallones, que ens explica en la veu d’un nen la relació d’estima, tendra i propera, amb el seu mestre, el sistema pedagògic de la república en un ambient rural, ens dibuixa en poques pàgines la vocació educativa. Tot queda esbotzat amb la detenció del mestre a l’entrada dels franquistes i la reacció de por extrema que arrossega a la submissió absoluta dels habitants del poble.
M. Carme Valios
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió