La llibreria ambulant, de Christopher Morley, és una petita joia sense pretensions, d’aquestes que tant et poses per sortir a passejar una tarda com per anar al teatre.
Ens relata la vida de la Helen, una dona senzilla amb una vida monòtona dedicada a la llar, al mas i al seu germà Andrew. Un dia passa per aquells rodals un home amb una tartana transformada en biblioteca ambulant. S’escau que l’Andrew, obligat per les feines d’escriptor, ha deixat el mas per uns quants dies. La Helen, sola i amb hores sobreres, es deixa captivar per l’olor dels llibres. Però abans que aquesta olor li faci perdre els sentits deixa ben clar que l’Andrew és el seu germà. Fet aquest aclariment, li escriu per dir-li que se’n va a fer un tomb amb el Roger Mifflin, el llibreter ambulant.
Així comencen els esdeveniments, les peripècies, els incidents… L’olor dels llibres l’embolcalla, la protegeix, li transmet ganes de viure i veure món. Us comença a fer pessigolletes la curiositat? Doncs llegiu! Tinc gairebé la seguretat que no us decebrà.
M’ha semblat un llibre dolç, captivador i fàcil de llegir, que m’ha fet passar una tarda tranquil·la, sense sobresalts i envoltada de natura. Ja em donareu la vostra opinió.
“Em sembla que llegir un bon llibre et fa tornar modest. Quan veus la lucidesa meravellosa amb què un gran llibre et mostra la naturalesa humana, el més normal és que et sentis petit: com mirar el Carro Gran en una nit clara o veure sortir el sol d’hivern quan vas a aplegar els ous a primera hora. I tot el que et fa sentir petit és bo,” (pàgina 121)
Emília Brias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió