Pep Cuello parla de "Les històries naturals"... i més

El passat 1 de juny vam trobar-nos a la Biblioteca per la xerrada, posposada per la maleïda pandèmia, a càrrec de Josep Cuello, referent a la novel·la "Les històries naturals", de Joan Perucho, que vam llegir el mes d'octubre passat,.

Us he de dir que vaig sortir de la reunió meditant sobre la sort d’haver pogut escoltar una persona sàvia, com molt bé va dir la Magda. Ens va donar molta informació i una nova visió sobre alguns aspectes del llibre i del seu autor. Ens va parlar de bolets, de muntanya, de literatura, d'història …

Em va emocionar, i molt, el seu poema A Cavalleria, fosquet, que la Magda ens va llegir. Traspua sensibilitat, amor i honestedat.

Però no és d'això del que us vull parlar. El que més em va impressionar fou el conferenciant, un savi que transmet el saber. Que et desperta la curiositat i que té el poder de guiar-te per l’aprenentatge. Que et deixa amb el desig de saber-ne més, amb la sensació que t’està parlant una persona que és accessible, que escolta i que sap explicar. Un savi proper i amb una feina molt ben feta.

Què més podem demanar?

Jo, que sóc de lletres, i que penso que vaig tenir una mancança en els aspectes científics en el meu aprenentatge, ja he decidit que vull el llibre que aquest savi va escriure per al Batxillerat per posar fil a l'agulla i corregir aquest desinterès per la ciència que he arrossegat, i aquesta por a no entendre el que m’expliquen per falta de coneixements. Gràcies, Josep Cuello.

No vull acabar sense agrair a l’Anabel tota la feinada que fa per ajudar-nos en l’activitat, organitzar i fer possibles coses que semblen impossibles, i sempre amb la rialla a la boca. I a la Montse, per tot el temps que ens dedica, a nosaltres i al blog, i tot el que ens ha ensenyat... I la molta paciència que té.

Finalment, moltes gràcies també a totes les companyes del grup -vam trobar molt a faltar les que no van poder assistir-, penso que cada dia aprenem noves coses unes de les altres: optimisme, confiança, valentia, constància, superació de les dificultats. I cada mes poder gaudir dels relats de les persones que sentim properes. Tot plegat, un gran plaer.

Mercè Escolà