Alícia al país de les meravelles, Tres llums i Coses petites com aquestes: ressenyes

 

Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, traducció de Josep Carner, Edicions 62, 1865, 144 pàgines.

Lewis Carrol, l’autor d’aquesta obra que s’inclou dins la literatura fantàstica, va ser una persona polifacètica, amb formació religiosa, matemàtic, escriptor, afeccionat al dibuix i la fotografia. La filla del degà Herny Libdell, amic de Carroll, és la protagonista d’aquest conte infantil amb missatges amagats destinats a ser descoberts pel lector adult. En mig de la narració apareixen poemes i cançons, jocs de paraules, paròdies de la moral victoriana de l’època i paradoxes lògiques. El relat comença quan l’Alícia s’adorm i en el seu somni veu un conill vestit amb armilla que passa corrent mentre es queixa que arriba tard, el segueix i entra per una llodriguera que la porta a un món irreal, amb situacions i personatges absurds, objectes que cobren vida i animals que donen ordres als humans. El personatge de la protagonista evoluciona intentant adaptar-se a situacions estranyes amb normes il·lògiques, de manera que a poc a poc va prenent consciència que tots els seus actes tenen conseqüències. Aquest conte infantil narra el viatge personal d’una nena que va des de la innocència de la infantesa a l’edat adulta.

Tres llums, de Claire Keegan, traducció de Marta Hernández i Zahara Méndez, Editorial Minúscula, 2017, 112 pàgines.

Existeix la possibilitat que puguin passar coses extraordinàries i de fet passen. Moments com el que viu l’Edna quan a la platja, en la foscor de la nit, després d’haver estat amagada pels núvols, torna a aparèixer la lluna al cel. On abans només es veia el reflex de dues llums fent pampallugues, l’Edna veurà tres llums.

Aquest relat, curt i intens, transcorre en terres irlandeses i ens mostra la vida austera de la gent que treballa i viu al camp. Els pares de l’Edna, una família pobra amb molts fills, la porten a passar l’estiu a la granja d’uns parents. La protagonista, una nena mancada d’afecte, ens descobrirà com són els adults que l’envolten, què diuen i quins secrets amaguen. La història de l’Edna ens parla de l’amor incondicional, de l’amor dels pares, de l’amor dels fills i de la necessitat de  d’estimar i sentir-se estimat.

Coses petites com aquestes, de Claire Keegan, traducció de Marta Hernández i Zahara Méndez, Editorial Minúscula, 2021, 152 pàgines.

Claire Keegan és l’autora d’aquest conte nadalenc ambientat a la Irlanda dels anys vuitanta. El protagonista és un comerciant de carbó, fill de mare soltera, casat i pare de cinc filles, un home senzill que viu una vida “ordinària”, de rutines. Un dia d’hivern, pels volts de Nadal, porta una comanda al convent de monges del Bon Pastor, un internat per a noies on també fan feines de bugaderia. La casualitat fa que el Bill Furlong conegui en primera persona una realitat que se sap però que s’amaga i es tolera tot i que sigui immoral.

Per què les coses que tenim a prop son les més difícils de veure? Aquesta és la pregunta que es fa el protagonista.

Conxita Alcázar