Crònica d’un viatge a Bucarest (1 al 5 d’abril del 2025)

 Dimarts, 1 d’abril 

El grup format per la Montse, la Carme, la Mercè, la Glòria i jo, la Magda, nervioses i il·lusionades, ens trobem a la terminal 2 de l’aeroport de Barcelona a punt per agafar el vol de les 8:55 que aterrarà puntualment a les 13:10 a Bucarest, el nostre destí. El vol va transcorre plàcidament amb algunes turbulències. A Bucarest s’ha de comptar una hora més que a Catalunya.

El conductor que ens havia de portar a l’apartament ens estava esperant. Va conduir molt ràpid i mirant el mòbil tota l’estona. L’apartament estava molt ben situat, al centre històric; formava part d’un bloc d’apartaments i era nou, molt net i amb una bona distribució. Hi havia tres habitacions amb llits de matrimoni molt grans. A la Glòria li va tocar dormir sola a la suite. hi havia un altre bany i un saló-menjador molt gran amb la cuina incorporada.

De seguida van anar a dinar al carrer Liscani, molt a prop. Estava ple de restaurants i botigues, entre elles, la Carturesti Carusel, la llibreria més famosa de Bucarest. Vam tenir sort amb el restaurant, el Gilda, que vam convertir en el nostre restaurant. Vam menjar amanides típiques de Romania i els mici, salsitxes fetes a la planxa, molt bones i amb un sabor especial.

A la  tarda, unes ens vam quedar a l’apartament, el trocànter en va tenir la culpa, i altres vam sortit a recórrer els voltants. Els edificis i carrers que vam veure, al final els vam veure totes:

- Monestir Stavropoleos,  on no vam poder entrar. Era tancat al públic. Una monja no va voler ser retratada mentre netejava els vidres. Finalment el veuríem per dins l’últim dia, al matí.- Passatge Macca-Vilacrosse, una mica decebedor, un passatge comercial, vestigi del  segle XIX.

- Calea o Avinguda Victoriei, un carrer important per on passaríem més vegades per  anar a diferents llocs.

- Esglèsia Zlatari, Museu d’Història  Nacional  de Romania, palau CEC, que vam veure per fora. 

- Caru’cu bere, la cerveseria més famosa de Bucarest, potser també la més antiga. Molta gent menjant i bevent. Molt ambient.

Vam anar totes al super, preus semblants als nostres. Després de sopar a l’apartament, cansades i felices, van anar a dormir.

Dimecres, 2 d’abril

Ens aixequem aviat, volem sortir cap a les 9:00. Ja se sap que la vida del turista és dura: llargues caminades, fixar-se i retenir el que veus i escoltes, anar al lavabo quan es pot i ensopegar el restaurant... 

Unes esmorzen a l’apartament i altres sortim a veure com està l’oferta d’esmorzars a la ciutat. No hi ha sort, no fan entrepans però el cafè i el croissant que ens prenem en un petit cafè són molt bons. En vista de l’èxit els dies següents vam esmorzar a l’apartament.

Arribem  a la Plaça Universitat i busquem el Carrer dels Paraigües ple del color dels diferents paraigües que li fan de sostre. Continuem per la Calea Victoriei  i arribem al Monument al Renaixement en record a les víctimes de la revolució romanesa de 1989, que va acabar amb el comunisme de Ceausescu. Al mateix carrer trobem  el Palau Reial que avui és el Museu Nacional d’Art. Després de veure l’estàtua eqüestre de Carles I, primer rei de Romania, entrem al museu. L’edifici del Museu és enorme i per si sol ja mereix una visita. Conté  una valuosa col.lecció de quadres de pintors romanesos des de l’època Medieval fins a la Moderna;  també té quadres de pintors europeus: El Greco, Tintoreto, Rubens, Van Eyck, Brueghel el Vell, Rembrant i Monet.  Algunes escultures com les de Rodin.

Passem per davant de l’Ateneu Romanès i arribem al Parc Cismigiu, el més gran i antic de la ciutat. Passegem i gaudim dels seus arbres plens de fulles acabades de néixer i del seu llac artificial. No serà l’únic parc de què gaudirem.

És hora de dinar i, com no trobem res més , acabem en un restaurant libanès on mengem molt bé. El shawarma que ens va dir la Glòria que demanéssim era deliciós.

Des d’aquí, caminem per avingudes llargues, amples i buides, amb edificis de l’època comunista, i arribem al Palau del Parlament, que va fer construir Ceausescu;  és un edifici colossal amb més de tres mil sales i és un dels edificis més grans del món. El veiem per fora.

Des d’aquí, passant per la Plaça Unirii, una de les places més grans de la ciutat, plena de fonts molt originals, arribem a la Biblioteca de Romania. És un edifici impressionant, és la més gran del món. Es va inaugurar al 2012 i la construcció és actual. Només en podem visitar una part i ens sorprèn l’absència de llibres a la vista. Aquesta biblioteca és l’organisme encarregat del dipòsit del patrimoni bibliogràfic i documental de Romania.

A la sortida decidim descansar una mica abans de tornar a l’apartament i prenem una beguda en un dels nombrosos bars que hi ha al Splaiui  Unirii, al costat de l’aigua. Amb forces renovades  reemprenem la marxa. El sopar: formatges, embotits, amanides…, i un bon vi de la terra, s’emplena dels nostres comentaris i rialles.

Dijous, 3 d’abril 

A les 7:30, se senten les dutxes i la veu de la Montse, que és la més xerraire, a la cuina. Poc a poc totes anem cap a la cuina: el cafè, les torrades, la fruita... Avui  anirem a veure l’Arc de Triomf i el Museu  Dimitri Gusti.

Hem d’agafar l’autobús perquè estan lluny del centre, els tiquets els van comprar ahir als quioscs on els venen. Grans avingudes amb arbres amb un verd nou. Arribem a l’Arc de Triomf, magnífic, es va fer per commemorar la independència de Romania. Està al costat del Parc Herastrau, enorme i molt verd, amb un llac. Una part del parc l’ocupa el Museu Dimitri Gusti. És un museu molt gran a l’aire lliure ple de carrers i places on hi ha cases, esglésies i diferents construccions que recreen la vida en les aldees romaneses. Algunes són autèntiques, altres són còpies. Té unes 272 granges i cases camperoles.

No teníem ganes d’anar a veure la Mansió Ceaucescu i tornem al centre en autobús. Anirem al restaurant Gilda a menjar sarmele, rotllos de col farcits de carn picada, plat típic de la cuina romanesa. Boníssims.

Anar a les Termes d’Otopeni, les termes de Bucarest, era opcional i la nostra opció és no anar. Després de descansar a l’apartament anem a voltar pel nostre barri. Mirem i entrem a botigues, esglésies i llibreries. A Bucarest hi ha moltes llibreries, cosa que ens sorprèn agradablement. Totes vam comprar “cosetes” a les llibreries, eren més maques que a les botigues de souvenirs. Les netes de la Mercè en donaren fe.

S’ha fet de nit. Tornem a comprar al super, hem de preparar entrepans per a l’excursió als castells. Ens falten queviures i begudes. El sopar és tan alegre i divertit com sempre.

Divendres, 4 d’abril 

El divendres ens vam aixecar molt d’hora, ja ens havíem dutxat la nit anterior i amb els entrepans a la motxilla  vam sortir a les 6:15 cap a la Plaça Universitat on esperava l’autocar que ens portaria a Transilvània, la terra de Dràcula. L’autocar va sortir puntualment a les 7:00 del matí. La guia era de Moldàvia i parlava un castellà força correcte, va ser molt agradable durant tot el viatge encara que l’organització no era el seu punt fort.

Ja he dit anteriorment que condueixen molt de pressa, doncs ho vam comprovar en pròpia pell. Ja havíem deixat la ciutat, anàvem per l’autovia de sortida quan l’autocar va haver de frenar bruscament, va trontollar i vam estar a punt de bolcar. No va passar res, ni una rascada, però l’ensurt va ser fort. Un noi -l’autocar anava  ple de gent jove, estudiants d’altres parts d’Espanya, sobretot d’Andalusia- li va dir al conductor que fes el favor de no conduir tan de pressa, que si no, ell baixava de l’autocar. Ell i un amic van baixar. Les rodes s’havien bloquejat per la frenada i va venir un altre autocar a recollir-nos.

Vam continuar l’excursió amb una hora i mitja de retard. Vam passar per llocs ple d’arbres i anar pujant a muntanyes amb boscos frondosos. En aquestes muntanyes hi ha una població d’óssos important. L’ós a Romania és una espècie protegida. No en vam veure cap, potser encara hibernen. La ciutat de Sinaia on hi ha el castell de Peles és una ciutat d’excursionistes a l’estiu i d’esquiadors a l’hivern. Està sota les muntanyes  Bucegi  i té unes cases de fusta plenes de colors al costat de mansions senyorials. Va ser la llar del primer rei de Romania, Carol I, que va construir el castell de Peles. És un castell privat que pertany als descendents de la família reial. El tenen llogat al Ministeri de Cultura que és el que organitza les visites. Va ser construït del 1875 al 1915 i és modern d’estil neorenaixentista, carregat de fustes nobles, tapissos, quadres, catifes i llums; també està envoltat de jardins. En fi, un castell residencial.

Deixem Peles i amb l’autocar ens dirigim al castell de Bran. S’aixeca sobre un penyal i està ple de torres i merlets. L’exterior és digne d’una pel.lícula de terror però l’interior, al que no vam accedir perquè la guia ens va dir que estava ple d’escales i espais reduïts i tancats, ens van dir que és de parets blanques i un pati amb geranis. La llegenda explica que Vlad, l’Empalador, Dràcula, va estar tancat aquí. Mengem els nostres entrepans i passegem pels voltants, plens de botigues de souvenirs que parlen de Dràcula.Pugem a l’autocar que ens portarà a l’última visita, la bonica ciutat de Brasov. El sol es pon i dona a la ciutat, de parets ocres, capitells gòtics i portes medievals, una tonalitat única. És una ciutat que és por recórrer a peu i així ho fem, en els tres quarts d’hora que tenim per visitar-la

A les 7:00 tornem cap a Bucarest. Ens queden 200 km i tres hores i mitja de camí. Feliçment arribem a la ciutat sense cap incidència més.

El sopar, com sempre, divertit i rialler, potser, una mica més curt que el altres dies perquè estem cansades. Esgotem les nostres provisions de menjar i beure.

Dissabte, 5 d’abril

Ens ho prenem amb calma. L’avió no surt fins a les 18:20 i el taxi de Booking passarà a recollir-nos a les 15:00. És el dia que ens aixequem més tard. Esmorzem a l’apartament, ara sí que esgotem existències i sortim a passejar pels voltants. Hem quedat que farem un “brunch” que hem vist d’oferta al nostre restaurant, Gilda, cap a les 13:00.

Volem visitar l’església de Sant Antoni i l’Hanu Lui Manuc. Caminem  pels estrets carrers del casc antic, avui plens de gent, ja que és dissabte, i la gent surt a esmorzar,  a comprar, a passejar... Fa un dia assolellat, el millor de tots, encara que, en conjunt, hem tingut bon temps. Ens ha fet de tot: vent, núvols, pluja i sol, però hem pogut fer les nostres visites i passejades. Hem arribat a l’església de Sant Antoni és l’església més antiga de Bucarest. Entre el s. XVI i XVII s’hi coronaven els reis romanesos. Molt a prop de l’església es troba l’Hanu Lui Manuc, l’hotel més antic de la ciutat. Té un pati interior molt gran que s’utilitza com a restaurant i on donen les habitacions de l’hotel. Val la pena veure’l.

Ara  ja anem a fer l’esmorzar-dinar  al “nostre restaurant”. Ens shi entim molt bé i l’esmorzar ens agrada molt, una truita farcida de formatge i salsitxa, entre altres coses. Donem les gràcies a la Carme i a la Montse per el treball que han fet, com cada viatge, sorprenent i perfecte. 

Però encara ens queda una sorpresa, el cotxe de Booking no es va presentar a les 15:00. A les 16:00 vam agafar un taxi. Les cinc al mateix taxi. Allà les normes de circulació no les segueixen del tot, però aquesta vegada ens va anar molt bé. La Mercè a la falda de la Glòria no sé si va anar gaire còmoda.

A l’aeroport, enfadades amb Booking, no vam tenir ni ganes de mirar botigues. El vol va anar molt bé i feliçment va aterrar a Barcelona amb una mica de retard. Les de Sant Feliu van tornar amb la filla de la Mercè que les esperava a l’aeroport;  les de Barcelona amb el 46.

Magda Ábalos