ARA QUE ESTÀS A PUNT DE CASAR-TE
T’escric des del teu futur, i espero que la meva experiència en la vida t’aporti un avantatge, tot i que, ja se sap, s’aprèn mentre es viu i els consell només són consells, que es poden seguir o no.
Sempre he cregut que el més important és que preguis les teves decisions havent pensat i reflexionat en el moment concret i les circumstàncies; sigui quina sigui serà la teva opció, gaudiràs dels encerts i aprendràs de les resolucions poc afortunades. No et deixis portar per l’opinió aliena. Cada cop que algú pren una decisió, important o trivial, tot l’entorn canvia; com que no podem tornar enrere i tampoc podem saber què hauria passat de diferent, hem de ser conseqüents amb el que hem triat.
Gaudeix tots els dies amb les coses petites o grans i amb les persones que t’envolten. Ara que comences la vida adulta i estàs a punt de casar-te et diré que seràs feliç amb la teva parella i amb la teva filla. No perdis el temps i l’energia amb petiteses o amb persones que no s’ho mereixen. Cuida’t a tu mateixa, a més de tenir cura dels altres. No deixis passar oportunitats, aprofita-les. No tindràs gaires ajudes i serà difícil, però te’n sortiràs. Tens moltes coses bones per viure i d’altres que hauràs d’afrontar amb fortalesa. Creu-me, seguiràs endavant.
Tot el que viuràs et portarà fins aquí, val la pena, gaudeix del camí.
M. Carme Valios
LA FI DE L’AMOR
Avui he vist que estàs passant una temporada molt dolenta.
Deprés que heu passat tants anys junts t'has adonat que no l'estimes i ara que ja tens quaranta-vuit anys vols canviar de vida. Encara que has tingut dos fills, no pots aguantar més les infidelitats que t'ha fet el teu marit, amb noies joves a qui ell els donava classes a la Universitat.
Encara que ho hagis perdonat, no pots seguir amb ell. Dona per acabada la vostre relació. Segueix amb la teva feina i tira endavant.
Amb afecte,
La Roser del futur
A BUSCAR BOLETS
Tens catorze anys i vas a buscar bolets amb el teu pare. La muntanya és a prop d’Andorra i el pare et diu que baixeu fins a la vall perquè així, quan pugeu, podreu veure més bé els bolets. I així ha estat. Un cop teniu els cistells plens, pugeu muntanya amunt i quan us penseu que ja sou al lloc, no veieu el cotxe.
Penseu que us l’han robat i, esverats, deixeu els cistells i us poseu a córrer d’una banda a l’altra. Quina alegria quan el trobeu! Torneu enrere a buscar els cistells i, tots contents, torneu cap a casa.
Aquest dia tan ple d’emocions el recordaràs sempre.
Una abraçada de
La Maria Carme del futur
PANTALONS DE CAMPANA
Estimada Glòria,
T’escric aquesta carta, amb els peus enterrats a la sorra molla, sentint com l’aigua puja i baixa. Ho faig amb molta il·lusió i una mica de nervis.
Glòria, veig que ja no portes aquells pantalons de campana que tant t’agradaven i que estimaves; que et quedaven tan bé i d’un color tan cridaner. Això el menys era el que deien! Et senties còmoda i segura.
Amb el temps aprendràs que la moda passa però la personalitat que demostraves amb aquests pantalons, queda.
Els continuares tenint com fons de l’armari, però no els llençares. Després portares coses diferents, potser més pràctiques, potser més d’ara. Però de tant en tant, quan veuràs algú pel carrer amb unes campanes, somriures i recordares!...
Amb tendresa,
La teva Glòria
SORTIR DE CASA
Estimada Montserrat,
Ets molt jove, tímida i insegura, però has aprovat les oposicions a mestra i te’n vas al poble que t’han assignat. Has sortit de casa per primera vegada als teus dinou anys (bé, abans havies anat de viatge de final de carrera a Andalusia, però ara és tot un curs). És un poble al costat de Manresa, i el trobes molt lluny. Agafes el tren molt de matí i t’estàs a dispesa tota la setmana, i no tots els caps de setmana pots tornar a casa. T’has trobat una escola vella, freda, uns companys de feina poc acollidors, però les seixanta nenes entre sis i catorze anys que estaran al teu càrrec, les trobes encantadores. La teva feina t’apassiona i procures fer-la al millor possible. T’has de multiplicar, perquè tens grups diferents: les més petites encara no tenen la lectura consolidada, d’altres comencen a multiplicar, les més grans fan equacions… Has trobat una família que t’acollirà per fer els àpats (que bones, les mongetes amb botifarra dels sopars de la Mila!), i una altra que et cedeix una habitació per dormir i l’amistat de la Carme, una noia de la teva edat, que, amb altres joves del poble t’ajudarà a no enyorar tant la família. Estàs començant la teva vida laboral i t’adones que això de l’ensenyament realment t’agrada i t’il·lusiona. Tu encara no ho saps, però d’aquí a molts anys, les teves alumnes et buscaran i et convidaran a una trobada entranyable on recordaràs com us vau estimar.
Montserrat, des del segle XXI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió