La Najat ha vingut a la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat per parlar de la seva novel·la Dilluns ens estimaran, que ha rebut el Premi Nadal 2021. A banda del que expliqui aquí de com va anar la xerrada, que, per cert, va anar molt bé, els que érem allà, un nombrós públic, vam passar una bona estona, de set a quarts de nou de la tarda, parlant d’ella, del seu llibre i de la vida. He de dir que jo he descobert la Najat ara, amb aquest llibre, i m’ha entusiasmat. M’han agradat tant els diferents temes que tracta com la seva prosa lleugera i profunda, depenent dels moments. Recomano que la llegiu, segur que us engresca com a mi.
La novel·la és la història de dues noies d’origen marroquí que viuen en un barri de l’extraradi. Volen sortir de la situació de repressió que les envolta per ser dones, per ser musulmanes i per ser pobres. Estan plenes d’ideals i al llarg de la novel·la veiem com molts d’aquests ideals els van perdent.
La tertúlia la va conduir la Maite Roldan, que porta el Club de Lectura de la Biblioteca. Va anar de seguida per feina i va fer la primera pregunta referint-se al paràgraf del començament del llibre on les dues protagonistes es coneixen “Anàvem en màniga curta el dia que ens vam conèixer...” i a partir d’aquí van continuar les preguntes i les respostes de la Najat, que ens va parlar del barri on comença la novel·la, a la perifèria de la perifèria de qualsevol ciutat, de la família marroquina de la Naíma, la narradora-protagonista, de la seva amiga, a qui va dedicada la novel·la-carta, de les altres amigues, dels veïns, dels homes musulmans...
La Najat va insistir en els tres temes cabdals de la novel·la: el feminisme, la lluita de classes i la pèrdua dels ideals. L’últim paràgraf de la novel·la és molt important, és una declaració d’intencions i en destacaré aquesta preciosa frase: “L’única cosa que volíem era ser estimades. Com érem, sense més.”
Magda Ábalos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió