Cauen les primeres pluges de tardor damunt les primeres fulles ocres i rogents. Ens asseiem al voltant de la taula familiar de la cuina. A sobre l‘hule, de quadrets verds i blancs, uns diaris desplegats i un munt d’ametlles per treure’n la pell verda. Els cabassos, les cistelles per als petits i els sacs estan preparats. En uns, hi posarem les ametlles netes i en altres, les pellofes que després es menjaran les ovelles.
Resulta fàcil treure l’embolcall de l’ametlla, és una feina mecànica i rutinària. L’agafem amb la mà esquerra i amb el polze de la mà dreta li traiem, sense gaire esforç, la pell mig oberta i resseca. No triguen a embrutir-se les mans, però tant se val, omplir el cistell d’ametlles resulta gratificant. Algunes, més verdes i tancades, es mostren més reticents; aleshores fem servir una navalla per treure la pell. La conversa, que discorre sobre qualsevol cosa, va espaiant-se. El gat es passeja entre les cames. Arronso els peus i els recolzo sobre el travesser de la cadira. Aviat caldrà encendre la llar de foc.
Les ametlles cauen al cistell amb la mateixa parsimònia que passa la tarda. Mirem satisfets com es van omplint els sacs: aquestes, marcones-rodones, aquelles, del desmai-llarguetes. Diuen que aquest any les paguen bé. En guardarem algunes per torrar-les i garrapinyar-les. També per fer panellets, massapans, torrons, carquinyolis...
Resulta plaent allargar una tarda de dissabte. Ningú recorda la setmana que acaba ni pensa en la que començarà. A fora continua plovisquejant amb implacable dolcesa.
Senzilles tardes d’octubre! Senzilles i familiars tardes d’antany!
El temps es balandreja entre dues edats.
En aquest capvespre plujós dorm el passat.
Maria Teresa Naval
Sant Feliu de Llobregat, 1 d’octubre de 2013
“Descripció d’un moment quotidià”, proposta de treball de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió