Ahir vaig trobar la senyora Conxita, veïna del tercer pis i amiga de fa molts anys. Havia anat al mercat a comprar. Ja era prop de casa i es va adonar que s’havia oblidat de comprar llana, així que va tornar enrrere fins a la parada de les llanes on jo estava comprant. Volia comprar fil de color vermell per fer dos vestidets iguals per a dues bessones. Era un regal per a una veïna de l'escala, que feia poc temps que hi vivia.
La Conxita és la iaia dels jerseis, així l'anomenem pel barri, ja que no hi ha cap nadó a qui no n'hagi fet un al néixer. El punt el fa molt bé i, d'altra banda, li agrada veure com les criatures llueixen les seves labors.
Els primers dies de desembre feia fred. Ja tenia els vestits fets, els embolicà i baixà al meu pis perquè l’acompanyés al pis de sota el seu. Vam trucar a la porta; des de dintre una veu tímida digué.
_Sóc la Conxita del tercer pis i una amiga. Ens pots obrir?
La porta s'obri lentament i aparegué una nena d'uns cinc o sis anys, que va dir-nos.
_Què volen ? La mare no hi és.
_Portem aquest paquet per a ella, de part de la iaia Conxita.
_Gràcies -digué la nena mentre anava tancant la porta.
La Conxita em va explicar que dos dies deprés, la Natàlia, mare de les nenes, pujà a saludar-la. Trucà a la porta. Una veu des de dintre deia.
_Ja va, ja va!
Quan la Conxita obri la porta digué:
_Bon dia, passeu, passeu.
_Que guapes estan les nenes!
He pujat perquè les veiés amb els vestidets que vostè els va fer. Estic molt agraïda per la seva acollida. Moltes gràcies.
Després d'una llarga xerrada es repartiren molts petons i feren una bona a amistat, de la qual participo jo també.
Dolors Menescal
“Narració amb un protagonista del nostre entorn, que contingui un diàleg i un narrador-testimoni”, proposta de treball d'octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris apareixeran després de la revisió