Retrat de dona en blau

Retrat de dona en blau, Vincent van Gogh, Museu Van Gogh , Amsterdam.

1Que per què faig aquesta cara de pomes agres? Raons no me’n falten: m’he despertat amb mal de queixal, m’ha fallat la bateria del cotxe, el director m’ha esbroncat injustament i el dinar m’ha fet mal. Per compensar, he anat a comprar-me una brusa que m’agradava i no tenien la meva talla. Però només em cal fullejar el diari o veure les noticies de la televisió per recuperar l’humor i riure una bona estona.            

Maria Teresa Naval Quintillá

2Per què? No serà  mai res  igual. T'has endut  la meva vida. Sempre  t'estimaré.

 Montserrat  Ballester Carnicé

3Estic preocupada: el meu marit ha convidat a sopar el seu soci i la seva dona i no sé què faré. M’ha dit que són una mica especials i per aixó estic dubtant si faig carn o peix. 

Rosa Orenga 

4Tinc al meu davant el senyor Ramon. Viu sol al pis de sobre i em preocupa. Fa dies que el noto melangiós, un xic llanguit i amb mala cara.  Ahir, quan li vaig preguntar per la seva filla, els ulls se li van humitejar. Recordo que ja fa dies que no sento el seu pas segur picant fort les rajoles.

Em temo que, al pobre senyor, els dies se li fan inacabables.

Emília Brias

5Els lladrucs d’un gos m’han barrat el pas. Al seu darrere s’amaga un rostre vellard i magre. No vol que el vegi.

Dolors Menescal

6Mai hauria pensat que marxaria d´aquesta manera. Nosaltres l´havíem recollit quan no tenia ningú que se’n fes càrrec i, ves per on, ens ha resultat un gat dasagraït.

Dolors Álvarez

7No em donen el pis que havia demanat i que tanta feina de papers i temps m’ha costat. Estic molt empipada, però és igual, no tinc més remei que buscar-me’n un altre.

Carme Vallverdú

8Fa temps que m’ho penso, però ha arribat l’hora. Tot s’ha acabat. Punt i final! Demà començaré una nova vida, ja no miraré enrera.

Imma Cauhé Raspall

9He de confessar que aquest posat de mosqueta morta em va molt bé, així ell se sent més important i llest i ho paga sempre tot. Però té un caràcter tan i tan malhumorat que si en trobo un altre de més ric i alegre i servicial el deixaré.

           Ja ho tinc  ben decidit: Algun dia el deixaré

Maria Àngels Colom

10Estic mirant per la finestra que dóna a la part del riu. Plou amb intensitat, trona i llampega. Tinc por que el riu creixi molt i es desbordi.

Roser Casaramona

“Què pensa o sent la dona del retrat?”, proposta de treball de novembre.