El piset

Ell estava pasant l’aspiradora quan va sonar el telefon. La va parar i va agafar l’aparell. 

—Digui’m?

—Hola, fill meu, com estàs?

Era la veu de la seva mare. Ja esperava aquesta trucada perquè ella encara no havia vist el piset que havia llogat.

—Mare, estic bé, i tu?

—Molt bé, carinyo. Escolta’m, demà a les quatre vindré amb la meva amiga Consol a veure el teu pis, portarem pastes per berenar. Tu prepara cafè. Adéu maco, fins demà. 

Es va quedar bocabadat, no el va deixar ni obrir la boca. "I ara què faré?” Havia quedat amb una amiga molt especial per passar la tarda junts al seu pis... Totes dues s’enfadarien si els trucava i els deia que no podía ser, havia de trobar una solució. Es va decidir per trucar a la seva amiga perquè primer era la mare.

La Consol era molt xerraire però molt amiga de la mare. "Aguantaré". Va trucar a la seva amiga especial i li va sortir el contestador. Va deixar el missatge explicant-li-ho tot, va pensar que ho entendria. 

L’endemà a les quatre tenia el piset endreçat i la taula parada.

Marta, 13 anys

Quan van arribar les dues dones, van tafanejar tot el que van voler i després van seure al sofà. En aquell moment va sonar el timbre, ell va anar a obrir i... sorpresa! Era la seva amiga.

—Hola! He vingut a conèixer la teva mare. 

Es van fer un petó després de les presentacions i van començar a xerrar totes tres "bla, bla, bla" ignorant-lo.

Ell va pensar : "Ara n’hi ha tres, de cotorres, que no em fan ni cas". Va agafar les claus i se’n va anar al bar de baix al carrer a prendre el cafè.

Rosa Orenga

“Escriure una història a partir d’una frase (com Raymond Carver)”, proposta de treball de gener.