Maria Barbal

El dia 7 de juny, a la Biblioteca Montserrat Roig, vam assistir a una trobada emb l'escriptora Maria Barbal, de la qual hem llegit dues novel·les en el nostre taller, Pedra de tartera i Carrer Bolívia. En una entrevista oberta amb tres periodistes joves de la nostra ciutat, l'autora va exposar alguns dels seus punts de vista sobre l'escriptura i la memòria. La seva primera novel·la, Pedra de tartera, que s'ha convertit en una de les més llegides, la va escriure, va dir, més que per deixar constància d'un passat, per entendre uns fets i uns sentiments, d'acord amb les paraules de Josij Brodskij citades per Montserrat Roig quan diu que "la millor mostra d'amor és la memòria". Va respondre les preguntes dels periodistes sobre la difusió de les obres, sobre les traduccions a altres llengües, el procés de documentació per a les seves novel·les i el seu projecte actual: una novel·la. Va considerar que la suposada divisió entre novel·la urbana i novel·la rural està fora de lloc, totes tenen el mateix objectiu de connectar amb els lectors. També va deixar clar que per escriure cal llegir; veu molt "difícil" que una persona no lectora esdevingui escriptora de qualitat. Sembla obvi, però una de les periodistes va explicar l'anècdota que una persona que seguia un curs d'escriptura creativa, davant la recomanació de llegir una obra determinada, va contestar: "No m'agrada llegir. Jo m'he apuntat per escriure, no per llegir."